Revista El Llombo. Núm. 88. Hivern 2015. Editorial

 

No sabem quantes vegades hem escrit sobre la necessitat de revitalitzar la línea de ferrocarril Alcoi-Xàtiva –o Alcoi-València–; i de nou es veien en la necessitat de tornar sobre el mateix tema. Ens preocupa la deriva que està prenent el servei ferroviari cada vegada més deteriorat, com bé exposem en pàgines interiors; una deriva que sembla encaminada a fer que la línia, a poc a poc, desaparega per ella mateixa. Com que no hi ha una periodicitat adequada en el servei, la gent no la utilitza, i com que la gent no la utilitza, vol dir que no fa falta. Així de senzill. Una situació que està fent-se crònica, i que sembla que hem acceptat amb resignació. I mentre això passa en el ferrocarril Alcoi-Xàtiva, segueixen projectant-se noves línies d’AVE de més que dubtosa rendibilitat, o caríssimes estacions d’AVE on no hi baixa ni puja ningú.

Primer que res, no podem acceptar això tan repetit que la línea és deficitària. I en dir deficitària caldria puntualitzar com es valora la rendibilitat social d’un servei públic. Quins criteris es valoren, per què un ciutadà valencià tinga un servei de transport públic –per exemple el ferrocarril–  cada mitja hora, i que altres ciutadans soles tinguen un servei de baixada de matí, i l’altre de tornada a poqueta nit (menys serveis que fa cinquanta anys arrere). Mentre algú no ens demostre el contrari, per a nosaltres el criteri que es segueix per adjudicar serveis públics són únicament polítics.

Una decisió política va ser la que –als seus inicis– va impedir que la línia, en compte de finalitzar a Alcoi, es perllongara fins Alacant; una decisió política va ser la que en el seu dia va suprimir el servei de mercaderies en la línia fèrria, quan, a més de ser una comarca eminentment industrial, érem uns dels centres que més volum de mercaderies transportàvem; una decisió política és la que va suprimir el personal d’atenció al client anul·lant l’expedició de tiquets; una decisió política ha sigut la que ha deixat sense manteniment la línia; i una decisió política és que, desprès de calcular-se en 40 milions d’euros la millora necessària de la línia –i vendre la notícia a bombo i platerets– ens trobem que en els pressupostos generals de l’Estat, any rere any, la única quantitat que assignen són 100.000 euros.

Per altra banda, d’arguments a favor de consolidar i potenciar la línia de ferrocarril els tenim tots. El primer i més important podria ser l’egoisme. Egoisme de saber que tenim dret a no ser menys que ningú. El tren és el transport del futur, i no entenem per què ens el volen suprimir per inanició. A qui pot beneficiar deixar unes comarques d’interior sense un mitjà de comunicació que és el futur? Algú s’ha parat a pensar com de complicat resulta desplaçar-se d’Ontinyent a Alacant –que durant alguns anys va ser la nostra capital– i on hi van mols estudiants d’ací?

El temps d’Ontinyent com un important centre industrial ha quedat arrere, i ara necessitem apostar per convertir-se en una ciutat de serveis, que encapçalats pel Campus Universitari, el nou hospital, el futur hospital de crònics –que ens estan venent–, i que som capital de comarca, ens fa que necessiten que la ciutat estiga ben comunicada.

Quan s’està parlant-se de revitalitzar el projecte de les Comarques Centrals, no podem oblidar que el tren n’és un dels principals eixos vertebradors. Si tenim la línia de ferrocarril, hi ha possibilitats de millorar-la; si la lleven, difícilment tornaran a posar-la en funcionament. Una millor comunicació, sens dubte, possibilitarà unes millors relacions comercials de les que tan necessitada està la nostra ciutat.

El tren és el futur!

 

Associació de Veïns El Llombo

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.