Sembra Llibres ha reeditat ‘Quan érem refugiats’, un dels llibres de Teresa Pàmies en què l’escriptora reflexionà sobre la guerra de 1936-1939 i l’exili posterior que molta gent, com ella mateixa, va haver de patir. La novel·la es presentarà aquest divendres 5 de maig a l’Espai Jove de Benigànim, a les 19.30, amb les intervencions de l’escriptor i músic Xavi Sarrià, i de Daniel Tomàs, voluntari a la comunitat d’Eko de Vasilika a Grècia. L’acte està organitzat pel col·lectiu cultural El Ganxo.

Publicada per primera vegada l’any 1975, en aquesta novel·la, l’autora hi explica la seua entrada a França a través de la Catalunya Nord  l’any 1939, el pas pel camp de refugiats de Magnac-Laval, el viatge a Santo Domingo amb el vaixell Lassalle i la fugida cap a Cuba escapant del govern del pèrfid Leónidas Trujillo. També s’hi inclouen diverses cartes que l’autora va rebre —a propòsit de la publicació de ‘Quan érem capitans’ (una altra de les seues novel·les)— escrites per antigues companyes de generació i de partit, que van viure els anys de postguerra d’una manera molt diferent a com els descriu Pàmies en els seus llibres.

Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Barcelona, 2012) va estar molt lligada als moviments polítics i socials durant la guerra del 36-39. Afilida al partit comunista, al final de la guerra s’exilià, i de l’any 1939 al 1971 va residir a l’Amèrica Llatina, a Txecoslovàquia i a França. Es va casar clandestinament amb Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC. Un dels seus fills és l’escriptor Sergi Pàmies. Després de l’exili, quan va tornar a Catalunya, es dedicà a escriure: novel·la, dietaris, narrativa, articles i reportatges. Entre les seues obres més destacades hi ha ‘Testament a Praga’, premi Josep Pla 1970, i ‘Gent del meu exili’ (1975). La seua obra, testimoni viu de la guerra civil i de l’exili català, es mou entre la novel·la i la memòria. Pàmies va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001 (era la segona dona que el rebia, després de Mercè Rodoreda).

Atreta per l’actualitat, sobretot política, va col·laborar en diversos mitjans (Avui, Presència, Serra d’Or, El Temps, Catalunya Ràdio). I algunes de les seues col·laboracions foren editades en sengles volums, com ara ‘Opinions de dona’ (1983) i ‘La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques’ (1999). Teresa Pàmies va ser un referent per a moltes dones nascudes durant la dictadura franquista.

Vídeo: Teresa Pàmies a Escriptors TV de VilaWeb