Declaració d’intencions

Aquest dijous 25 de febrer prometré el càrrec de regidora a l’Ajuntament d’Ontinyent. Una gran responsabilitat portar la veu de tanta gent al consistori de la nostra ciutat, defendre els interessos generals i el benestar de les persones. I també un orgull personal saber-me escollida pels meus companys i companyes per a representar Compromís.

Compartisc amb vosaltres el meu compromís, la meua declaraió d’intencions:

Vaig nàixer un 5 d’agost de 1978 a Ontinyent. Aquelles festes de Moros i Cristians, mon pare ja em va convidar a sentir els colors de la nostra comparsa, els Moros Espanyols. Sempre m’agrada dir-ho perquè em sent molt orgullosa. És un dels motius pels quals em sent tan lligada a Ontinyent. Sóc d’Ontinyent i allà on vaig ho dic ben alt, ben fort. Tenim el campanar més bonic del País, i qui hem hagut de viure fora, creients o no, sabem ben cert que l’enyorem, i que fins que no el veiem, no som a casa. Perquè Ontinyent, sense cap dubte, és la nostra casa. Anys d’estudi i anys de feina em van fer estar allunyada de la meua terreta un temps, sempre, això sí, tenint clar que tornaria. I vaig tornar. I tant que hi vaig tornar! I des que ho vaig fer, un ferm compromís amb Ontinyent em porta a no quedar-me callada, a lluitar pel que crec i per un futur i una societat millors.

Sempre he estat lligada a la defensa de l’educació pública. Crec fermament que l’educació ha de ser necessàriament un pilar des d’on construir una societat justa i igualitària. Ara, per fi, al País Valencià l’educació és una prioritat. Una prioritat encoratjadora, preciosa! D’igual manera, el medi ambient i la sostenibilitat, la lluita per l’equitat, l’aposta per la innovació i el progrés, la sanitat, la transparència, la solidaritat amb altres pobles… al cap i a la fi, les persones!

Aquests últims temps ens hem estat avergonyint dels polítics que ens han estat governant els últims anys al País Valencià. El poble valencià és un poble treballador, alegre, honest i honrat. Som així! No hi ha dret que, justament qui ens representava, haja embrutat d’aquesta manera tan vil el nostre nom. Això, però, encara que ho haurem de superar, és el passat. El present és molt diferent. Justament per això vaig fer el pas de formar part de Compromís, per a lluitar per aquest present. Perquè per a Compromís, la prioritat absoluta és la justícia social, les persones. Com ha de ser! Els polítics han de ser representants del poble i defendre, per davant de tot, les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Res més. Ni res menys.

Ara tindré l’honor de ser regidora a l’Ajuntament d’Ontinyent. Treballar per als ciutadans i ciutadanes, una seriosa responsabilitat i tot un orgull. Perquè tenim l’obligació de fer nosaltres la política, i no deixar que ens la facen.

Tota persona que entra en política, i més encara en política municipal, adquireix un contracte temporal i, sobretot, un deure moral amb els seus veïns i veïnes, que s’ha de complir, sempre, des de la transparència, la coherència i la veritat. El govern local és l’eina de lluita més directa, la que pot posar de veritat el poder en mans del poble, i en aquesta distribució del poder, les dones hem d’esdevenir subjectes actius de la política. Per tot açò, assumiré la veu del meu poble, la del poble d’Estellés, la del poble tres voltes rebel de Marçal.

No existeix la veritat absoluta, ni ningú no té el coneixement absolut de res. Som humans i som imperfectes. Sóc imperfecta i sóc conscient que m’equivocaré, per això em compromet amb tots vosaltres a actuar sempre pensant en el bé comú i amb el cor a la mà; i quan m’equivoque, ho admetré i ho corregiré.

Dijous, quan prometa el càrrec al ple, estaré agafant un compromís amb el poble, amb tots i cadascun de vosaltres, amb la justícia social, amb la nostra història, amb la Mare Terra i el País Valencià. Seré una veu crítica des de l’esquerra valencianista, amb la paraula justa, humil i alegre.

L’equip de govern em trobarà disposada a treballar, dialogar i construir, i farem una oposició constructiva però ferma com els meus companys han estat fent, amb la certesa que serem crítics  i incisius quan calga. Això sí, sempre de part dels bons i fins a la mort. Com va dir el meu company Vicent Marzà, ‘tenim un dit per a acusar i nou per a treballar junts, per a cooperar’. Acusem quan calga, però treballem cooperant.

A nivell personal, vull aprofitar aquestes línies per agrair el suport absolut de la meua parella i pare de la meua filla. Sense el teu suport, no podria. Paciència, diàleg i respecte, la millor companyia, el millor company. També necessite agrair als meus pares, Vicent i Saio, que m’hagen educat en uns valors tan ferms com són el respecte a la diversitat, que em fa valorar la diferència des de la igualtat; la humilitat, per a saber que ningú no té la clau de la veritat i que cal escoltar l’altre sempre; l’honestedat, per a saber reconéixer quan m’equivoque i poder corregir; i la lleialtat, que sempre em guia.

Tot el que faig, ho faig amb el cor a la mà. Tots eixos valors, amb què eduquem ara la nostra bruixeta, són els que em fan ser com sóc. I són els que pose a disposició de la ciutadania d’Ontinyent.

Aquest és el meu compromís amb Ontinyent. Aquest és el meu contracte temporal, el meu deute moral amb cadascun de vosaltres. Espere estar a l’altura.