Açò només acaba de començar i no pare d’enyorar els matins, corrent tot sol per la serra o pel barranc de Lluna, i tornant un poc abans de l’hora d’esmorzar quan tot el món comença a alçar-se.

Tot i el confinament, hui és el primer dia en què quasi ni passen cotxes per la carretera, cap moto, i des de fa dies cap ciclista. Aquest primer festiu confinat és el dia cinqué des de l’ordre governamental. I el dia que músics valencians han aprofitat per a fer-se notar als balcons: així ho han fet alguns dels de la nostra banda.

El tema dels balcons sembla que ja té llista d’espera, i hi ha dies que fins i tot s’han convocat dues eixides. Com a mínim, la gent va tenint excuses per a alçar-se de la butaca. Anit a mi ja em feia mal el cul.

El govern, amb afany comunicatiu, hui ha posat a parlar l’exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia. Han convertit la quimera informativa en un reality de complicada digestió, perquè quan acaben els de Madrid comencen els de cada autonomia. La veritat: feu un resum i pengeu-lo i ja nosaltres anirem veient com ens el fumem.

Ahir la família vam haver de recórrer a l’aplicació meet, que permet d’ajuntar molta gent i fer una videoconferència. Les xiquetes li diuen videocridada, utilitzant molt poca amplada de banda (l’única cosa que no ha restringit el decret), però connectem tantes coses alhora que la final ens la carreguem. He llegit que per a millorar un poc tot això, Netflix li lleva corda durant trenta dies a tota Europa, retallant la qualitat de vídeo perquè la imatge no ocupe tanta amplada de banda. Alguns ho fan per Skype i altres per Whatsapp: aquesta última aplicació redueix la possibilitat de participants a només quatre com a molt.

Veurem demà què passa amb les cues a les tendes… després d’un festiu sense poder eixir a comprar; segur que demà farà falta de tot, clar que sí!!! S’ha de preparar el dinar per a… veus que no, que no pots convidar ningú més, que som els que som i que així seguirem.