Dilluns, 22 de juny de 2020

«Al carrer, tothom ha vist com les tendes menudes, els forns de pa i les carnisseries han recuperat mercat en aquest confinament.»

Josep Lluís Pascual i Soler
22.06.2020 - 21:51
Actualització: 22.06.2020 - 23:51
VilaWeb

L’efecte d’aquesta crisi a les ciutats s’ha fet notar de valent. Fa dues setmanes vam passar el cap de setmana al Cap i Casal, i els carrers feien fredat. La veritat és que per una part s’agraeix poder caminar sense embussos per la majoria de carrers, però quan comptes la quantitat de negocis que continuaven tancats la cosa ja preocupa. Potser el model de turisme que estaven implantant a la ciutat, quasi totalment franquiciat i copiat de la majoria de les ciutats, no era real. Llegiu aquest interessant article de Paco Alonso de La Vanguardia.

L’anunciada nova normalitat és un concepte que no acabe d’entendre. Un amic coeter de Bèlgida em deia fa unes setmanes que ell tampoc no ho entenia: si la gent podia estar amotinada en les terrasses, per què no podia gaudir, des de la distància i amb la separació que siga, dels castells o les mascletades. Els pobles s’han afanyat a suspendre totes les festes, encara que siguen d’ací quatre o cinc mesos, i això ha provocat un gran desastre en tots els sectors que envolten la festa; també en les bandes de música que han vist com el principal ingrés per a fer front a les despeses ha desaparegut.

El meu amic el coeter insistia que la nova normalitat és que tot es reprenga des de la distància, i que d’alguna manera haurem de conviure amb el virus perquè tot torne a funcionar de veritat. I jo he recordat quan de menut mon pare em contava que quan ell i el seu millor amic es van apuntar als Marrocs, a la filà, no arribaven a trenta festers, i que fins i tot desfilaven ben separats fent variacions per a omplir el carrer. Tant poquets festers eren en totes les filaes que l’entrà s’acabava amb el sol fora. Amb aquests números, les festes serien viables en la nova normalitat, però amb els números que de veritat té la festa als nostres pobles, el postconfinament no genera cap esperança.

Hui he recuperat una notícia del mes d’abril que em va passar desapercebuda. Se suposava que amb l’arribada de la covid1-9 els supermercats havien mantingut aguantat i fins i tot havien fet negoci. Però sembla que al gegant Mercadona els números no li han eixit, i el seu benefici en el mes de març va caure fins d’un 95% tot i haver augmentat les vendes d’un 14%. Aquesta mena de xifres no les acabe d’entendre mai, sobretot quan els preus no han abaixat. L’explicació de la cadena de Roig és semblant a la que donava també Amazon, i és que les mesures que han hagut d’implementar han tingut un cost alt. De totes maneres, i al carrer, tothom ha vist com les tendes menudes, els forns de pa i les carnisseries han recuperat mercat en aquest confinament. Les seues estructures més menudes els han permés d’adaptar-se a les necessitats dels clients i algunes han tornat per a quedar-se.

‘Jo no he sigut’: més o menys és el que hui ha confirmat el ministre de Sanitat espanyol quan li han preguntat si l’ordre de no hospitalitzar ancians amb coronavirus venia de dalt. Les comunitats autònomes i l’estat han fracassat estrepitosament en la gestió dels malalts de la covid-19 a les residències d’ancians, i ara van passant-se la pilota d’uns a altres. El cert és que algú va decidir que per a mantenir llits buits a les UCI s’havia d’evitar de traslladar els ancians als hospitals, i ara no saben on amagar-se per a evitar respondre amb la responsabilitat que tenen com a gestors de la cosa pública.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes