El confinament comença a fer-se llarg, i l’oratge no acompanya… Si fera bon oratge, podríem eixir a la terrassa, veure passar els pardals i els coloms, i gaudiríem almenys de l’aire a la cara.

Sembla que a partir de dijous es faran proves ràpides per a detectar els casos ocults. A l’estat espanyol, els kits de diagnòstic s’havien reservat per a professionals sanitaris i per als casos més greus o que necessitaven hospitalització. Però d’això no en diu res la consellera Barceló en les compareixences públiques. Desenes de valencians i valencianes s’han quedat a casa, amb símptomes lleus, sense saber de veritat què els passa i sense saber si algú els farà la famosa prova.

Pel que hem pogut esbrinar, altres països com Corea del Sud van optar per fer tests de diagnòstic massius per a detectar també els casos ocults, i pels resultats obtinguts no els ha anat malament.

A les xarxes socials he llegit algunes queixes de veïns i veïnes del poble perquè diuen que veuen encara massa gent pel carrer. Es veu que no tenen altra faena que guaitar per la finestra comptant la gent que passa. Interessant treball sociològic, fins i tot per a fer una pel·lícula, encara que segurament no serà tan bona com La finestra indiscreta d’Alfred Hitchcock  sobretot perquè darrere de la finestra ja no hi pot haver James Stewart.

De vesprada he sigut testimoni de la posada en marxa de les classes de música en línia per part de l’Escola de Música de l’Associació Unió Musical Bocairent, una prova interessant amb les classes de llenguatge musical, aprofitant la tecnologia de l’aplicació gratuïta Zoom.

Per si no en teníem prou, ara pose la tele i apareix el rei: ni un minut m’he quedat a escoltar-lo. Qui ha tingut la brillant idea de fer-lo parlar per a no dir res? Deu ser son pare, una eminència a qui a poc a poc se li va descobrint la vida paral·lela plena ‘de orgullo y satisfacción’.