16.03.2020 - 19:09
|
Actualització: 16.03.2020 - 20:09
No són encara les nou del matí. M’acoste a comprar el pa, i m’estranya el silenci dels carrers, i això que vivim a la part vella del poble on el silenci és molt habitual, una cosa que ens dóna una qualitat de vida que de vegades no valorem. Se’m fa estrany no sentir la cafetera del Bar Solbes: encara que no sóc habitual de cap bar, m’agrada sentir el vapor que escalfa els timonets i sobretot l’olor de café que ix per davall la porta cada matí quan vaig pel pa.
Una cua de gent, separada per poc més d’un metre entre uns i altres, em fa sospitar que hui ha passat alguna cosa: la gent ha decidit d’entrar d’un en un i no acostar-se massa prop de cap veïna. Som els mateixos que ahir parlàvem de la calor que estava fent i de com els arbres ja estan tots florits, que quasi és estiu. Allí mateix„ una dona major, preocupada per ser l’única d’edat avançada que fa la cua, em comenta que s’estan fent rastres en moltes tendes i que fins i tot els supermercats tenen ‘números clausus’ per a entrar. La xica que m’atén al forn de pa està preocupada per l’estranya quantitat de pa que venen hui… sobretot perquè dilluns tornaran a obrir i la gent tindrà encara tot el pa a casa.
Han passat tres quarts d’hora, com ho confirmen les campanes d’un campanar que ara només marca les hores, perquè ja s’han suspés els oficis religiosos.
Me’n torne a casa, hi deixe el pa i me’n vaig a passar el matí als bancals. Estem acabant d’escombrar les oliveres i aprofite per a arreplegar la llenya grossa i cremar tot el que queda de menut… Ja van quatre grups d’entre quinze i vint ciclistes que passen per l’antiga via del ferrocarril direcció a Alfafara. Van com ànima en pena buscant un bar per a esmorzar…
Comencem a dinar mentre quasi tots els mitjans anuncien la compareixença del president del govern per a explicar un decret d’Estado de Alarma… però són les nou de la nit i encara l’esperem.
