18.04.2020 - 22:00
|
Actualització: 19.04.2020 - 00:00
Que el confinament ha canviat els nostres hàbits de compra, està més que demostrat: la tornada a les tendes de barri, en detriment de les àrees comercials, i l’augment del comerç electrònic que s’ha disparat durant les primeres setmanes de reclusió són una evidència. El sector de l’alimentació és el més beneficiat, i el de la moda el que més retrocedeix. De tota manera, en molts casos de l’alimentació, aquestes dades amaguen un fals comerç electrònic: en realitat són telefonades o missatges de WhatsApp els que acaben tancant les vendes.
Ja fa dies que el govern espanyol i els autonòmics es dediquen a posar pedaços per a intentar salvar el dia a dia de l’economia. Però són mesures sense visió de futur que de moment només condueixen a un endeutament més gran de les empreses, que no veuen cap seguretat a la continuïtat dels seus negocis quan acabe aquest confinament, perquè res no serà igual.
Els escenaris que es plantegen no són gens optimistes. L’FMI diu que l’eixida del confinament anirà lligada a una gran recessió, molt superior a la de 2008. El comerç, l’hostaleria i els viatges seran els primers a patir-ho, i les compres no essencials com ara cotxes, telèfons mòbils, etc. aniran darrere.
La consultora estratègica McKinsey ha elaborat un informe amb diferents escenaris per a després de la Covid-19. Les conseqüències: retallades en els serveis públics, augment de l’atur, tancament d’empreses, impagaments de crèdits, la caiguda dels preus, la volatilitat del mercat, i també vulnerabilitats al sistema financer. Però els governs que encerten en les mesures de política monetària i fiscal podran minvar les conseqüències i accelerar la recuperació.
Enrique Dans, en un article que he pogut llegir al seu bloc parla que mai en la història de la humanitat s’ha tingut l’oportunitat d’observar què passa quan l’activitat econòmica es para en sec. Ell avisa que el pitjor que ens pot passar és tornar on érem, perquè no haurem aprés la lliçó. I proposa una cosa que ja he escoltat a molts economistes i sociòlegs, fer un reset que transforme l’economia per a fer-la més rendible.
La lluita contra la malaltia ha normalitzat treballar des de casa, evitant els desplaçaments diaris, per a aquells que han tingut el privilegi de fer-ho. Ara només falta que les empreses ho entenguen, perquè abans de la crisi el teletreball a l’estat espanyol, en 2018, representava el 4,3% del total. Però el mapa del teletreball a Europa encara és pitjor, només un 5,2% de la població activa teletreballa. Holanda amb un 14% i Finlàndia amb un 13,3% van al capdavant.
En la volta al món pel coronavirus 2019, torne als EUA, i és que aquest país tan gran no deixa de sorprendre’m, ara amb les manifestacions anti-confinament. Ja han arribat els negacionistes del distanciament social, i damunt tenen el suport del president Trump. Es veu que feia dies que no trobava adeptes enlloc. Tot, el mateix dia que els nord-americans rebien la notícia de dos mil morts en un sol dia de Covid-19.
No sé si sou usuaris de Telegram, però si en sou haureu vist que amb açò del confinament cada dia s’hi apunta més gent. Te n’assabentes perquè l’aplicació et notifica quan algú de la teua agenda s’hi afig. No sé si de veritat algú l’acabarà utilitzant de veritat, però molts, segur que s’hi han apuntat guiats per alguna trola que diu que el govern espia les teues converses en WhatsApp, o un altre inventat per gent pròxima a Vox que vincula la decisió a escala mundial de la companyia per a evitar que s’escampen notícies falses, amb una suposada pressió del govern espanyol per a evitar que els de la ultradreta local es puguen comunicar.
