Ja comence el dia amb una mica d’esport. Hem de combatre les conseqüències d’estar tot el dia tancats a casa. Pujar i baixar escales, anar a tirar el fem i caminar per dins de casa s’han convertit en l’única manera de combatre el mal de cul del final de cada dia. Et descarregues una aplicació al mòbil per a fer abdominals, i obres algunes eines del Decathlon… que no havies aprofitat mai, i acabes pedalant en la bicicleta estàtica, eixe moble que tampoc no sabies que hi havia per allà.

Dissabte i diumenge hem tingut NO-DO de Pedro Sánchez, intentant justificar totes les decisions que pren, quasi totes tard. Ja no puc amb les maratons de rodes de premsa empalmades de tots els portaveus…

Continue intrigat sobre com arribarà a la gent l’ajuda aprovada ja fa dies. Em fa l’efecte que l’ajuda tenia bastant de fum de canyot i que difícilment podrà arribar a la gent, sobretot perquè no és gens senzill d’arribar-hi, i perquè algunes de les justificacions que exigeixen són pràcticament impossibles. Ahir Sánchez va anunciar l’allargament del confinament fins a l’11 d’abril; veurem a finals de març què passa a les butxaques de la gent.

Em preocupa la situació de desenes de treballadores que no entraran en cap ERTO, que fa dies que han deixat de treballar, i que romanen tancades a casa amb tota la família.

Tot preparat per a rebre dilluns de matí l’eina MULAN. Alguns mestres més previsors ens han enviat hui per pdf correccions a les tasques de la setmana passada i tasques per a la setmana que entrem. Jo tampoc no confie que les plataformes funcionen demà.