Els ERTO no són garantia de res. No entenc per què cap partit li ha tirat en cara al govern espanyol la gestió econòmica d’aquesta mesura d’urgència. Algú hauria d’haver tret els colors a la ministra Calviño, que no sé si és del PSOE o de la CEOE, i que és incapaç de pagar quan toca els jornals. Hi ha milers de persones que a hores d’ara només han cobrat quinze dies del mes de març, i no han vist ni un gallet del mes d’abril. Aquesta és la misèria a la qual ens estan abocant unes mesures que s’aproven en carrereta i que no tenen darrere el suport econòmic suficient. M’agradaria saber què passarà quan vinguen els venciments dels ICO, aquests préstecs que molt poques empreses han aconseguit i que suposadament estan avalats per l’estat, un aval més que sospitós de no poder-se pagar.

Una altra gestió sospitosa és la de moltes escoles d’adults municipals, que han deixat de prestar els seus serveis i que molts ajuntaments no han tornat als alumnes la part proporcional del que havien pagat a l’inici del curs.

A l’àrea de salut d’Alcoi s’ha anunciat hui que no hi ha hagut cap defunció ni cap infectat de la Covid-19 en les últimes vint-i-quatre hores. La política de comunicació de la consellera Barceló defuig cada dia d’informar què passa a les residències de gent gran. La Residència Domus d’Alcoi acumula ja 75 defuncions, i en les últimes setmanes s’hi han detectat deu casos nous de residents i quatre de treballadors. Des de diversos mitjans de comunicació s’ha criticat la Comunitat de Madrid per la gestió de les residències, i sobre les mesures preses per a evitar ingressar als hospitals els casos dels seus usuaris. Al País Valencià s’ha fet la mateixa política? Si no és així, què ha provocat el que ja tots sabem? No pots medicalitzar de manera precària les residències, on per no haver-hi no hi havia ni respiradors, mentre mantens les UCI al 70%. El mateix president Puig ha dit durant els pitjors moments de la crisi que el sistema sanitari valencià no estava col·lapsat. Doncs algú ens haurà d’explicar per què hi ha tants morts a les nostres residències i quina és l’autèntica gestió que s’ha fet de la salut dels nostres majors.

Una amiga em comentava dissabte les peripècies que van haver de fer per a poder visitar sa uela a l’Hospital d’Alcoi en les seues últimes hores de vida, ja que ella viu a la província de València. El mateix hospital que autoritzava les visites no emet un justificant per si la Guàrdia Civil et fa parar canviant de província. Aquestes són les barbaritats d’unes mesures que s’aproven des de Madrid, una comunitat autònoma que està formada per una única província.

Algunes de les mesures que van aprovant-se a sobre la marxa i que el ministre Illa anuncia com a mesures de cogovernança són pedaços que escampa el BOE i que necessiten algú que vaja interpretant-los, com el dels bars dels pobles de menys de 10.000 habitants i amb una densitat de població inferior a 100 habitants per quilòmetre quadrat.

Al món hui la cosa va complicant-se. The New York Times ha publicat una portada amb la llista dels quasi 100.000 morts del Coronavirus, una portada que no ha emprenyat el president Trump, el qual continuava la seua rutina de jugar al golf com si tot açò no fóra cosa seua.

Mentrestant, a l’Argentina la quarantena que va començar el 20 de març s’allargarà fins al 7 de juny. El 20 de maig una manifestació autoritzada a Buenos Aires demanava per no passar una quarantena de fam, i cridava als carrers reclamant més ajudes econòmiques i socials per a tota la població.

Aquests dies llegim que països com Nova Zelanda, Finlàndia, Noruega i Alemanya, tots liderats per dones, estan fent una millor gestió de la crisi que molts altres. I per a analitzar si hi havia un patró comú entre la forma de liderar les dones i aquests bons resultats s’ha realitzat l’estudi Converses amb CEO durant la crisi de la Covid-19, que investiga les maneres de gestió i lideratge de dones per a donar visibilitat i facilitar la difusió de models de paper femenins.

L’estudi forma part de la iniciativa The bewo project, creada per BLI Mindset i LF Channel, i hi han participat trenta-set dones CEO o directores d’empreses de diversos sectors i països. L’estudi afirma que són les dones les que estan més preparades per a afrontar de manera efectiva escenaris futurs.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.