‘Es defineix la diversitat sexual i de gènere (DSG) com un terme que s’usa per a referir-se de manera inclusiva a tota la diversitat de sexes, orientacions sexuals i identitats de gènere, sense necessitat d’especificar cada una de les identitats, comportaments i característiques que conformen esta pluralitat.’ (wiklipedia).

‘Espanya és el país del món, segons PewResearch Center, que més accepta i defén els drets dels homosexuals. Va ser el 4t país a aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe fa 11 anys. No obstant això, en 2015 es van registrar 168 delictes d’odi a causa de l’orientació o la identitat sexual (i segons els experts, el 70% dels casos no es denuncien).’

A parer meu, que el meu país tinga esta forma de pensar em pareix d’un país que ha evolucionat al ritme de les persones. Per açò, podem dir que Espanya és un país modern. Però com veiem, encara queden persones que continuen pensant que tot açò és antinatural i no evolucionen alhora que el país.

‘El 75% s’oculta en el treball. Són les persones LGTB (lesbianes, gais, transsexual i bisexuals) que es veuen obligades a ocultar la seua orientació sexual en el treball alguna vegada o sempre, segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals.’

Em pareix una barbaritat que persones del segle XXI continuen pensant d’esta manera, que persones que pertanyen a este col·lectiu hagen d’amagar-se tant dels seus caps com dels seus propis companys, i que es vegen obligats a amagar-ho per temor que ningú els done treball o que no vulguen treballar amb ells. Els diuen que això no és natural, però pense que els que no són naturals són ells que no han evolucionat, i romanen en un altre segle.

‘El 19% de persones senten atracció per persones del mateix sexe. En un estudi dels EUA, el 13% de dones i el 6% dels homes reconeixien sentir-se atrets per més d’un sexe i, no obstant això, només el 2,8% d’elles i l’1,8% d’ells es declaraven bisexuals. En totes les enquestes, nosaltres som més propenses que ells a reconéixer sentiments cap a ambdós sexes.’

Ací veiem com els homes amaguen els seus sentiments cap a persones del mateix sexe perquè ens han educat que l’home ha de ser el ‘macho’, i ha d’ajuntar-se amb dones i no amb membres del mateix sexe. Açò és una altra mostra de masclisme que encara continua existint en el món.

Puc concloure que, encara que cada vegada hi ha més persones que donen suport a este col·lectiu, encara ens falta molt per aconseguir i que tant xiquets com majors siguen educats amb la forma de pensar que tots som iguals i no cal discriminar a ningú per a ser com és. En una paraula: RESPECTE.