María Luisa Balaguer té de catalana només el cognom. Però no és catalana, sinó d’Almeria, encara que molta gent haja pensat que en devia ser en haver llegit a la premsa que ha tingut l’atreviment de contradir els seus companys, magistrats com ella del Tribunal Constitucional d’Espanya. Efectivament, ella i un altre magistrat atrevit, Juan Antonio Xiol -aquest sí que és català- han dit als companys del Tribunal Suprem que haurien d’haver aplicat condemnes que anaren més en sintonia amb el principi de legalitat present en la cultura jurídica de la Unió Europea, i per això no dubten a qualificar la condemna a Turull de “desproporcionada”. És per aquest motiu que han presentat tots dos, conjuntament, un vot particular. Turull ha estat el primer dels presos polítics catalans que ha presentat davant el T.C. el recurs d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem.

Els dos magistrats han dit que no estan gens d’acord amb la sentència del Tribunal Suprem espanyol, perquè insisteixen en la falta de proporcionalitat entre la condemna i els delictes comesos, un principi estipulat a la Carta de Drets Fonamental de la Unió Europea. Diuen que s’ha aplicat el delicte de sedició sobre dos actes –la concentració davant la seu d’Economia el 20-S i el referèndum de l’1-O– que, més enllà de poder significar una confrontació amb les decisions jurisdiccionals, els actes es van desenvolupar emparats pel dret de reunió pacífica i “amb només incidents puntuals”. És justament el que vàrem pensar molts dels que seguírem les llargues sessions en què el Sr. Honorable President del Tribunal Suprem feia callar els advocats defensors dels presos polítics, cada volta que intentaven dir alguna cosa semblant a açò que ara han dit ses senyories Balaguer i Xiol del T.C.

María Luisa Balaguer deu estar molt acostumada a mostrar-se en desacord amb els companys advocats, jutges, juristes i magistrats, atesa la ideologia que ens donen a entendre les seues activitats públiques i, també les seues publicacions: ha dirigit la revista Artículo 14, una perspectiva de género editada per l’Institut Andalús de la Dona;  ha estat consellera electiva del Consell Consultiu d’Andalusia; ha publicat molts llibres, però només vull destacar-ne els relacionats amb la igualtat de gènere: Igualdad y Constitución espanyola, Legislación sobre igualdad de genero, Mujer y Constitución: la construcción jurídica del genero, Colección Hypatia nº 3. Instituto Andaluz de la Mujer, Pensadoras del siglo XX. Instituto Andaluz de la Mujer, La mujer y los medios de comunicación

Pense jo que alguna cosa deu tindre en comú l’interés de Maria Luisa Balaguer i la seua preocupació per la defensa de les dones, encara molt incompreses en la societat espanyola, i la defensa de la raó d’un incomprès pres polític independentista català.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.