El bisbe Josep Meseguer

  • «Messeguer va recuperar retaules, imatges, objectes litúrgics i elements patrimonials que ell intercanviava o comprava a les parròquies que visitava i que es trobaven en molt mal estat»

Josep Miquel Bausset
08.12.2020 - 22:06
Actualització: 08.12.2020 - 23:06
VilaWeb

Aquest 9 de desembre fa cent anys que es va morir Josep Messeguer i Costa, bisbe de Lleida. Nascut el 9 de novembre de 1843 a Vallibona (Ports), estudià a Barcelona al costat del seu parent, el bisbe Costa Borràs, i també a Tarragona, Tortosa i València. Va ser doctor en Teologia i en Dret Canònic i llicenciat en Dret Civil. El van ordenar prevere el 1867 i fou catedràtic dels seminaris de Tortosa i de Tarragona. El 1868 el nomenaren secretari de cambra del bisbe d’Oviedo, Benito Sanz i Forés. El 1881, Josep Messeguer va ser nomenat canonge de la catedral de Valladolid, i el 1889 bisbe de Lleida. La seua consagració va tindre lloc a Valladolid el 19 de març de 1889, per la imposició de mans dels bisbes d’Oviedo, Zamora i Ciudad Rodrigo.

Messeguer va fer l’entrada a Lleida com a nou bisbe el 19 d’abril de 1890. Durant els quinze anys que va ser el pastor del bisbat lleidatà, Messeguer va tindre una gran activitat pastoral. Així, va ser decisiva la seua intervenció en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, ja que sense la seua presència física o moral a Madrid, aquest canal no s’hagués fet.

Messeguer va ser un bisbe políticament no correcte: en acomiadar els soldats que anaven a la guerra de Cuba els va dir unes paraules que no van agradar als poderosos: ‘Si no fossin els interessos econòmics?’.

El bisbe Messeguer va fundar el 1893 el Museu Diocesà de Lleida, recollint objectes i comprant-los a les parròquies i ermites que es trobaven mig abandonades. I és que tenia la idea de crear un museu per a guardar l’abundant patrimoni que hi havia al bisbat, que aleshores comprenia també les parròquies de la Franja de Ponent. Així, Messeguer va recuperar retaules, imatges, objectes litúrgics i elements patrimonials que ell intercanviava o comprava a les parròquies que visitava i que es trobaven en molt mal estat. De fet, si no haguera estat pel bisbe Messeguer, moltes obres d’art s’hagueren perdut o malvenut i hagueren desaparegut del bisbat. 

Messeguer va ser senador durant la legislatura 1899-1900 per l’Arquebisbat de Tarragona, i del 1905 al 1907, senador per dret propi. 

La seua obra més notòria va ser la construcció del Seminari de Lleida. En el seu Dietari personal, el bisbe Messeguer anava anotant amb detall les visites pastorals que li serviren per conèixer l’estat en què es trobava el patrimoni artístic de les parròquies de la seva diòcesi. Com ha dit el professor Ximo Company, el bisbe Messeguer és ‘l’artífex d’una col·lecció única sobre la història del bisbat’. 

Després de quinze anys a Lleida, el 27 de març de 1905 Josep Messeguer va ser nomenat bisbe de Granada, on va morir el 9 de desembre de 1920, ara fa cent anys. 

Josep Miralles, en aquell moment bisbe de Lleida, demanava als lleidatans que pregaren pel bisbe Meseguer, ‘aquell excels baró, poderós en obres i en paraules, que va morir beneint tothom’.

En aquests moments difícils per al Museu Diocesà de Lleida, cal donar suport al treball del bisbe Salvador a favor del Museu i reconèixer la tasca i la valentia del bisbe Messeguer de comprar i aplegar les obres d’art de les parròquies del bisbat, que d’una altra manera haurien desaparegut o s’haurien fet malbé.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any