Josep Miquel Bausset

L’Església del País Valencià, des de fa segles i amb honroses excepcions, ha marginat i menyspreat la nostra llengua. Bisbes, preveres i religioses han utilitzat sempre el castellà com a llengua de culte i d’evangelització, com si el valencià no existira. Un dels màxims exponents d’aquesta espanyolització va ser el bisbe Josep Vila, de qui  enguany es compleixen 150 anys del seu naixement. Vila Martínez va ser un bisbe valencià, furibund espanyolista, enviat a Girona per tal d’acabar amb el català.

Va ser a Girona on el bisbe Vila, un personatge d’actituds concordants amb el Règim dictatorial de Primo de Rivera, va complaure els sectors més conservadors del catolicisme gironí. Per això el seu espanyolisme convertí aquest bisbe en un fidel executor dels principis anticatalanistes de Primo de Rivera. Així, per exemple, quan a finals de 1927 s’edità el Catecisme de la Doctrina Cristiana en castellà (amb un pròleg del mateix bisbe), Vila argumentà la necessitat d’utilitzar amb prioritat la llengua castellana, en atenció als xiquets que desconeixien el català: ‘Prefieran usar el texto castellano para mejor familiarizarse con el lenguaje oficial’ encara que ‘sin mengua del regional que en familia han de seguir usando’. Com ara!

Josep Vila Martínez, nascut a Benavites el 1866, es doctorà en teologia i dret canònic i fou ordenat prevere el 1889. Vila va ser professor del seminari de València, canonge doctoral i vice-canceller de la Universitat Pontifícia de València. Ve ser preconitzat bisbe de Girona el 14 de desembre de 1925, on va fer la seua entrada el 21 de març de l’any següent, substituint així el bisbe Llompart, qui va ser traslladat de Girona a Mallorca. El bisbe Josep Vila morí a València l’1 de setembre de 1932 i fou un fidel executor dels principis anticatalanistes de Primo de Rivera.

Va ser pel seu tarannà conservador i espanyolista, que les Juntas Ciudadanas creades pel Règim a cada capital de província per vetlar per la moralitat pública, mostraren el seu suport a la tasca espanyolitzadora de Vila Martínez. Així la Junta de Girona, en la reunió del 31 de desembre de1927, acordà ‘Hacer constar la satisfacción con que la Junta ha llegado al convencimiento de que el Sr. Obispo, con el decidido patriotismo que inspira todos sus actos, procura sin descanso, y dentro de los medios con que su elevado sacerdocio cuenta, que los sermones y la propaganda religiosa se efectúe en castellano’.

Josep Vila fou posat a Girona per l’interès de la dictadura de Primo de Rivera per acabar amb el catalanisme i expandir la castellanització de la diòcesi. De fet, eren uns quants els bisbes no catalans que, abans o durant la dictadura, es posaren a Catalunya amb aquesta idea, com el bisbe Reig a Barcelona, Muñoz a Vic, Rocamora i Bilbao a Tortosa o Vila a Girona. Per això mossèn Lluís Carreras (estret col·laborador del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer), escrivia que ‘en los últimos quince años, diversos obispos, servidores del Gobierno, han hecho cuanto han podido para aminorar el uso del catalán en la predicación y en la enseñanza del Catecismo, con escándalo de los fieles, disminución de eficacia espiritual y resistencia pasiva del clero’.

A causa del seu anticatalanisme, durant la República, el 3 d’octubre de 1931, el setmanari catalanista de Girona Reflex definí el bisbe Vila com ‘un funcionari al servei del Règim, lacai de les institucions caducades i encegat de totes les dèries anticatalanistes’.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.