En aquest any que ara acaba hem celebrat el centenari del naixement del poeta alcoià Joan Valls i Jordà, nascut a Alcoi el 1917 i mort el 1989. Unint-se a aquest aniversari, l’amic Eugeni S. Reig ha publicat el llibre: El borum i els gospins, que recull el lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls.

Editat per la regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi, aquest llibre de 200 pàgines, i de gran interès, ens mostra, com diu Isidor Marí en el pròleg, el gran encert del treball d’Eugeni S. Reig de ‘fixar l’atenció en el lèxic i en les frases fetes del patrimoni tradicional, sobretot en aquelles paraules i locucions carregades de força expressiva, per les connotacions afectives que tenen i per l’enginy popular que les acompanya’.

En la introducció, l’amic Eugeni S. Reig presenta l’origen d’aquest llibre, que naix d’una conferència que va fer sobre ‘l’ús que els escriptors alcoians Joan Valls i Jordà i Jordi Valor i Serra varen fer del lèxic tradicional d’Alcoi en les seues obres literàries’. Eugeni S. Reig inclou en aquest treball d’investigació 122 unitats lèxiques genuïnament valencianes ‘emprades per Joan Valls en la seua obra poètica’. Aquestes paraules i locucions ‘habitualment emprades pels valencians –i en alguns casos, només pels alcoians-’ i que ha recollit en aquest llibre Eugeni S. Reig, són especialment interessants ‘bé per la seua raresa, bé perquè es troben en perill de desaparèixer pel fet que són poc conegudes o bé perquè hi ha tendència a usar-les indegudament o a substituir-les per unes altres menys genuïnes’.

Entre les diferents paraules que recull Eugeni S. Reig en aquesta obra i que expressen la riquesa de la parla a Alcoi, hi ha abranor, bonyítol, endeny, gavarrot, guilopo, llambrec, mantàfula, orendella, penella, porxi, relaix, tatxa o vérbol. Concretament i pel que fa al títol del llibre, la paraula borum és el ‘conjunt confús de sorolls produït per molta gent que parla, crida, riu, etc’. I gospí és el ‘nom que reben diverses plantes de la família de les umbel·líferes’.

Pel que fa a les expressions recollides, hi ha entre més: aigua de calaguala, arrufar el melic, de fil de vint, estar bascós, més sord que un cantal, raïmet de pastor o tindre quimera o turbant de formatget.

De les 122 entrades ordenades alfabèticament que recull Eugeni S. Reig, hi trobem la unitat lèxica corresponent (paraula o locució); el text corresponent a l’entrada, que conté com a mínim la definició de la unitat lèxica estudiada; un exemple –o més d’un- de Joan Valls i Jordà i en alguns casos també d’altres autors; en algunes entrades, els sinònims emprats pels diferents parlars valencians o bé emprats per la llengua estàndard majoritàriament usada, i la informació de si la unitat lèxica estudiada la recull el DIEC o no, i si ho fa o no el DNV de l’AVL.

Eugeni S. Reig ens presenta en aquest llibre tan interessant una part de la cultura i de la parla d’Alcoi, on podem trobar la riquesa lingüística de la nostra llengua en l’obra de Joan Valls i Jordà.

El llibre, que acaba amb una extensa bibliografia, molt útil en la consulta, és un tresor que ens permet d’aproximar-nos al lèxic d’Alcoi, un lèxic que convé conservar i difondre a les noves generacions, per tal que aquestes paraules i locucions no acaben perdent-se, ja que quan perdem una paraula, la llengua s’empobreix.