Que ara es parle més a l’estat espanyol de l’excel·lència dels nostres quefers polítics que de la corrupció del Partit Popular que encara no s’acaba és per a alegrar-nos-en. De fet, ens han copiat el nostre Pacte a la valenciana en uns quants ajuntaments, i fins i tot s’està reclamant la consecució del nostre pacte per al bon govern de l’estat espanyol, això sí, sense que el PSOE haja donat el vist-i-plau a hores d’ara. Cal admetre que el nostre pacte no ha estat un triomf com per a fer voltejar les campanes del Miquelet, atès el molt curt marge de diferència entre el nombre dels diputats vencedors (PSPV, Compromís i Unides Podem), i els perdedors (Partit Popular, Ciudadanos i Vox), els del Pacte a l’andalusa.

Fent una lectura ràpida i interessada dels plantejaments més propagats de la dreta, es pot deduir que ha guanyat la cultura contra la ignorància, i el respecte a les diferències contra la intolerància. Els votants que han fet guanyar l’esquerra han d’haver sigut majoritàriament joves, o d’esperit jove, de mentalitat oberta, educats en una escola, un institut, una universitat que no ha impartit doctrina, sinó ciència, criteris, valors democràtics, drets humans, igualtat de gèneres i visió crítica dels comportaments humans. Les fal·làcies proclamades per Toni Cantó, Isabel Bonig i Ana Vega des de les seues tribunes ja no tenen l’acollida d’anys passats. Les acusacions sobre el suposat ‘pancatalanisme’ dels educadors, o el genocidi que s’està provocant a Espanya o el ‘comunisme sectari’ que torna… no se les creu ja la societat adulta del segle XXI que ja ha viscut al nostre país en una certa normalitat democràtica.

Que guanyara Joan Ribó, de Compromís, l’ajuntament del Cap i Casal el 2015, un ajuntament que havia estat bastió del blaverisme més retrògrad de Rita o de Lizondo, va sorprendre aleshores la dreta, però també l’esquerra. Que torne a guanyar enguany ja significa que el trellat ha tornat a la societat valenciana i s’ha consolidat, esperem que per molts anys. El discurs identitari del blaverisme, de la mentida, de l’insult, de la desqualificació personal, no els ha servit de res. S’ha acabat! Que canvien de discurs!

Valorem satisfactòriament l‘acord ‘de progrés’ del Botànic II en conjunt, sobretot per l’encert de donar prioritat a minorar els efectes del problema més important amb què s’enfronta el món, el canvi climàtic. De fet, la transició ecològica i la lluita contra l’emergència climàtica conformen l’eix primer del nou pacte del Botànic. El canvi climàtic serà un aspecte transversal en tots els departaments del Botànic II i tindrà una específica Llei de Canvi Climàtic.

Tot i això, encara es troben a faltar en l’acord mesures més valentes per a aconseguir una igualtat lingüística de les nostres dues llengües oficials en tots els àmbits socials. Passen els anys i els nostres governants sembla que es conformen a mantenir la injusta situació actual de desigualtat entre ambdues llengües. Està pendent encara l’acord de la competència lingüística en ambdues llengües per a accedir a la funció pública, posar fi a la censura de TV3 i l’execució de l’acord de reciprocitat dels canals (TV3 i ara À punt) que està aprovat des de 2013.