El cadàver

  • «Fer orbitar al voltant de Mart un cotxe roig conduït per un fiambre dins un vestit espacial s'ha presentat com un projecte pioner, com una mena d’extravagància romàntica pròpia de les cròniques de Bradbury.»

Pere Brincs
17.02.2018 - 23:15
Actualització: 18.02.2018 - 00:15
VilaWeb

Sospite que s’ha comés un crim. No conec la víctima ni sé tampoc els motius, però totes les evidències em duen a suposar que, presumptament, s’ha perpetrat un assassinat davant els nostres nassos. És molt probable que es tracte d’una desavinença veïnal, perquè sovint estem obligats a viure massa amuntegats i el volum amb què els altres acostumen a sentir el seu programa favorit, de vegades, ens pot treure de mare. També pot tractar-se d’enveja laboral o d’una revenja familiar i llunyana o, en últim terme, pot ser una performance sinistra executada per algun aspirant a psicòpata de llibre. Ara, del que no hi ha dubte és que ha estat un crim premeditat. Perquè, qui sinó manaria construir el coet espacial més potent del món, li carregaria a la punta un descapotable roig cirera i asseuria al volant un cadàver camuflat d’astronauta?

Veig clar que aquest assumpte s’ha agafat massa al peu de la lletra pel fet de triar un lloc tan a la vista de tothom per a fer invisible la infàmia. I així és com s’ha divulgat l’esdeveniment en tot el món, com solen dir els desesperats: ‘amb llum i taquígrafs’. Ningú no ha sospitat res perquè s’ha anunciat com una empresa futurista que obrirà el camp al turisme espacial. Fer orbitar al voltant de Mart un cotxe roig conduït per un fiambre dins un vestit espacial s’ha presentat com un projecte pioner, com una mena d’extravagància romàntica pròpia de les cròniques de Bradbury. Dit siga de pas, el somni de passejar-se per l’univers sembla que és prou comú en molts milionaris terrestres que senten aquest planeta com una casa un pèl ridícula.

I un altre detall, el nom del projecte també denota les presses per desfer-se del cadàver; Falcon Heavy, han batejat al coet. És com haver-li posat un nom per a eixir del pas, perquè calia batejar-lo, rapidet rapidet, i ja està. Amb la urgència s’han limitat a ajuntar una cosa que volara i que fóra grossa al mateix temps. Doncs, això, un falcó, una àguila, o un voltor de ferro colat. Elemental!

El cotxe amb el pilot fantasma s’ha llençat tan lluny que es preveu que el viatge dure un centenar de milions d’anys. I la veritat és que causa cert efecte veure el conductor circulant, etern, amb una mà al volant i l’altre colze descansant sobre la porta sense vidres, mentre els rajos de sol li rellisquen sobre el negre translúcid de l’escafandre sense aixecar cap sospita.

Diuen que l’Space Oddity, de Bowie, sonava als altaveus del descapotable mentre el coet l’allunyava de la delatora gravetat. I vegeu ací una altra pista subtil perquè aquesta cançó conta, tot just, la història del Major Tom, condemnat a orbitar al voltant de la llauna d’alumini, que era la seua nau, després d’un intent fallit per a travessar el fosc univers. És a dir, un altre cadàver espacial en la seua tomba metàl·lica.

Estic segur que, més prompte o més tard, aquest homicidi acabarà per descobrir-se, sempre que el descapotable roig cirera i el difunt no s’estavellen contra un asteroide i acaben desintegrant-se per a sempre, que també seria mala sort. I si, finalment, l’assassinat es destapa, jo m’estimaria més que ho fera algun terrícola perquè els draps bruts és millor llavar-los a casa. Si no tinguérem eixa sort, què podrien arribar a pensar els pacífics marcians si foren ells qui descobriren la malifeta?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any