Representants municipals, agents socials i econòmics de les Comarques Centrals van assistir ahir dijous a Alcoi a l’acte de presentació de les propostes del Pla d’Acció Territorial (PAT) per a aquest territori, que va anar a càrrec de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, i que ha de servir per a començar el procés de participació pública.

El PAT té com a objectiu ‘desenvolupar la competitivitat dels pobles de les Comarques Centrals, sense perdre la personalitat pròpia.’ Segons la consellera, el pla analitza els trets de la infraestructura verda rural i urbana, i el sistema d’assentaments urbans, a més de contemplar les demandes industrials i logístiques de les ciutats centrals i la mobilitat. Salvador també destacà que ‘a diferència altres plans, també conté propostes estratègiques sobre l’activitat econòmica i la difusió de la innovació en el territori com a base per a la creació i articulació de les xarxes de cooperació entre empreses, agents socials i administració.’

Per a la consellera, ‘la clau de la planificació és fonamental per a afrontar els reptes del futur i aquest Pla és una oportunitat en un territori que té el 58% del terreny protegit i amb una singularitat industrial especial que fa encara més gran el potencial d’aquestes comarques.’

M. José Salvador va ressaltar la necessitat de mantenir ‘la personalitat’ de les Comarques Centrals, un territori policèntric on tenen protagonisme moltes ciutats mitjanes que té ‘una gran importància per a millorar la nostra cohesió territorial.’ En aquest sentit, la consellera veu necessari que aquest espai ‘mantinga la seua personalitat i avantatges comparatius, i que aconseguisca masses crítiques a través de la cooperació i la col·laboració que li permeten ser una alternativa viable al model metropolità, al qual s’ha d’equiparar en condicions de vida i oportunitats.’

Connexió ecològica i funcional
El PAT de les Comarques Centrals proposa un model de connexió ecològica i funcional que tinga en compte la relació entre els ecosistemes del litoral i els de l’interior, i la connectivitat dels espais rurals de gran valor, prenent com a grans eixos vertebradors els cursos fluvials del Serpis, Cànyoles-Albaida i altres com el Gorgos, Girona, Algar o Amadório.

Quant als assentaments urbans, la consellera ha ressaltat la importància mantenir un sistema urbà ‘polinuclear per a millorar l’equilibri territorial entre l’interior i el litoral.’ En aquest sentit, juga a favor l’existència d’un sistema rural central envoltat de ciutats mitjanes prestadores de béns i serveis supramunicipals amb uns temps d’accés similars als urbans, per la qual cosa es proposa el desenvolupament de polígons mancomunats en el medi rural o facilitar la implantació d’activitats relacionades amb els seus recursos endògens.

En relació al sector industrial, el PAT proposa reforçar els sòls per a ús industrial, terciari i logístic que presenten més qualitat dels serveis i més accessibilitat.

Mobilitat sostenible
Des del punt de vista de la mobilitat sostenible, el programa Uneix proposa la realització de plans de mobilitat sostenible comarcal a les dues Marines i a la Safor, que el PAT podrà estendre a la resta de comarques segons les característiques específiques de la mobilitat supramunicipal. De fet, els primers resultats de les enquestes de mobilitat indiquen un patró de desplaçaments de curt recorregut on la bicicleta pot tindre un pes important si existeix una infraestructura adequada.

Dinamització econòmica
Per a millorar i fer més competitiva aquesta realitat, cal ‘fomentar la cultura col·laborativa de les empreses, la creació de capital social i la introducció constant d’innovació en processos i productius.’

Segons Salvador, el PAT ‘pot ajudar a la creació d’aquestes xarxes d’innovació, aquestes complicitats entre empreses, agents econòmics i socials i administració amb la finalitat de dotar d’una imatge unitària de qualitat aquest espai, donar-li més visibilitat i difondre els valors d’esforç i emprenedoria que són consubstancials amb la tradició productiva d’aquestes comarques.’