No, no parlaré de les dones que han freqüentat la vida sentimental de Toni Cantó, no m’interessa ni considere mínimament ètic barrejar la política amb la vulgar tafaneria. I açò va de política. Parle de la política tan poc feminista de Toni Cantó, quan no de la seua tan poc dissimulada misogínia, en els seus discursos i en les seues denúncies públiques.

Si algú ha pensat que Toni Cantó ha estat mitjanament encantador per al sexe femení des dels escenaris, des de la televisió o des del cinema, no pense contradir-lo. Però una altra cosa ben diferent és seduir les dones des d’una tribuna política, i això sí que és discutible, atès el seu comportament com a polític en exercici quan ha parlat des de la tribuna del congrés, davant les càmeres de televisió o per als micròfons de la ràdio. No és comprensible la seua culpable desinformació quan ha parlat sense escrúpols de les denúncies de violència falses per les dones (‘la mayoría de las denuncias por violencia son falsas’). L’actor-polític hauria de saber que el nombre real d’aquelles falsedats és insignificant. O no s’informa com cal abans de parlar i és un mentider. El mateix passa quan s’ha referit en un altre moment a la violència que pateixen alguns homes a mans de les dones. Quantes voltes passa això, Toni? O quan Cantó ha fet referència a l’assassinat, indubtablement masclista, de la professora Laura Luelmo, Cantó censurava els qui criminalitzaven ‘un sexo, un genero o una etnia’ fent referència als qui qualifiquen de masclistes els violadors o els assassins de les dones. L’adjectiu ‘masclista’ no li agrada gens. Tampoc al seu cap de files, Albert Rivera, ni a la resta de portaveus del partit taronja. Tret, això sí, de les dones del Ciutadans, algunes, a les quals no se’ls arruga el melic quan es tracta de denunciar la violència contra el gènere femení. La dirigent taronja, Patricia Reyes, ha criticat als qui posen en dubte que ‘la violència sexual siga violència masclista.’

Hi ha diferents definicions d’estúpid, però n’hi ha una, la més adient en el cas de la política, que diu que estúpid és aquell que menysprea allò que desconeix. Toni Cantó, Toni Esquina per al meu veí del PSOE, és un entabanador: xe, sí home, enredraor que diem a Ontinyent, d’estúpids. Ho ha demostrat a bastament amb tantes barbaritats com ha fet des que va entrar en política. Primer en aquella secta de Rosa Díez que es va quedar sense acòlits en entrar-hi Cantó i començar a descontrolar-se cada volta que algú li posava un micròfon al davant. Després el van acollir, ves quin remei, en Ciudadanos, on segueix soltant parides de tota classe davant les càmeres i micròfons. No se sap quant de temps passarà fins que Ribera no l’envie a Vox perquè deixe d’esvalotar el galliner. I és que Toni ha demostrat que si és que té tants fans entre la colla d’estúpids valencians que estan ben contents de tornar a tindre’l en les llistes de C’s, deu ser perquè ell mateix és un estúpid que no té cap remei terapèutic. Un estúpid que diu representar els valencians i que ningú no sap encara per què, per quines qualitats personals, intel·lectuals, empàtiques, culturals, festives… s’atorga el mèrit de poder representar-nos.