23.02.2018 - 16:35
|
Actualització: 23.02.2018 - 17:35
El Jutjat d’Instrucció número 18 de València ha obert una nova peça separada en el cas Imelsa amb l’ex-president de la Diputació Alfonso Rus i l’ex-secretari d’Educació de la Generalitat i ex-regidor pel PP de Fontanars dels Alforins, Máximo Caturla, i investiga el pagament de comissions il·legals a canvi d’adjudicacions de l’empresa pública Ciegsa, dependent de la Conselleria d’Educació i encarregada de la construcció de les infraestructures educatives.
En concret, el jutge investiga l’adjudicació de contractes sense respectar els principis de ‘legalitat, concurrència efectiva, imparcialitat i proscripció de l’arbitrarietat’ amb la finalitat d’’afavorir contractualment determinades empreses en l’adjudicació d’obra pública a canvi de comissió o dàdiva’, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia Valencià.
En la resolució, afegeix que aquestes irregularitats en la contractació entre 2003 i 2007 podrien tenir una ‘finalitat de lucre que podria tenir l’origen o propòsit en el finançament d’un determinat partit polític o alternativa o conjuntament a això, en el propi lucre personal, ja confessat pel principal investigat en aquesta causa’, l’ex-gerent de l’empresa pública Imelsa, Marcos Benavent.
En aquesta peça separada tenen la condició d’investigats per suborn, prevaricació i malversació, Benavent, considerat el ‘recaptador’; Alfonso Rus; Máximo Caturla; quatre tècnics de Ciegsa i els responsables de mercantils adjudicatàries Cleop, BM3 i Dragados.
Quant als tècnics, el jutge investiga si pogueren haver col·laborat donant una cobertura d’aparent legalitat a decisions que establertes arbitràriament i per endavant, i si van justificar sobrecostos ‘sobre una base fictícia o mancats de veritable justificació’ per obtenir més finançament o compensar econòmicament les empreses que pagaven comissions amb el perjudici econòmic consegüent per a l’erari públic de la Generalitat.
L’instructor rebutja dirigir la investigació contra altres ex-alts càrrecs de l’Administració que apareixen esmentats en les converses intervingudes ja que ‘constitueixen referències indirectes genèriques i imprecises en un context conversacional de difícil interpretació’ i, per tant, ‘no justifiquen en aquest moment dirigir la investigació contra les ells’. Es tracta de l’ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, i dels ex-vicepresidents Víctor Campos i Gerardo Camps.
