El Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, un nou instrument contra l’oblit

La recuperació dels noms dels veïns valldalbaidins que han fet els membres de l’assemblea del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida és el primer pas endavant per a dignificar les vides de tantes persones que foren víctimes de la repressió franquista

VilaWeb
Noèlia Sanvíctor
21.07.2021 - 21:58
Actualització: 21.07.2021 - 23:58

El divendres 23 d’octubre passat es va presentar al Cinema Odeón d’Albaida el Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, un acte plantejat amb una perspectiva assembleària per a convidar a la participació i al debat a totes les persones interessades en la Memòria Democràtica. La presentació, que havia de comptar amb una ponència sobre exhumacions i fosses, finalment es va haver d’adaptar a les circumstàncies, ja que per causes relacionades amb la covid-19 el ponent no hi va poder assistir.

El 10 de juny del 1939, onze veïns de la Vall d’Albaida foren processats i soterrats en una fossa comuna al cementeri d’Albaida, segons alguns testimonis i documents. Sis dies més tard, el 16 de juny, set valldalbaidins més foren executats, víctimes també de la repressió franquista, i soterrats a la mateixa fossa. Com es va explicar a l’acte de presentació, entre els represaliats hi ha veïns de Benissoda, d’Otos, de Bèlgida, d’Albaida i de Benigànim.

Aquesta associació sense ànim de lucre es proposa fomentar les investigacions i l’estudi de la memòria democràtica, col·laborar amb les institucions educatives per tal de promoure noves visions pedagògiques entorn de la llibertat i els drets humans i, sobretot en un primer moment, fer-se càrrec del projecte d’exhumació de la fossa d’Albaida. Aquest últim objectiu és potser un dels més costosos, ja que, a com explicaren els membres de l’organització, són moltes les fases prèvies que cal superar abans d’arribar al propòsit final: primerament és necessària una investigació preliminar basada en un procés de documentació, tot seguit cal encetar una investigació arqueològica i identificar els cossos fins a arribar a l’elaboració d’un informe final i l’execució de l’exhumació.

A pesar de la situació d’alerta sanitària i salvant totes les mesures de seguretat, l’assistència fou molt destacable. Hi acudiren a aquesta primera assemblea alguns familiars que s’emocionaren amb les paraules amb què Manolo Ramos narrava la història del seu besavi, soterrat en aquella fossa. No van faltar a la cita organitzacions de l’àmbit del memorial de localitats veïnes, com els Republicans de Xàtiva, que mostraren el seu suport a la causa amb una intervenció sobre la memòria democràtica i les seues implicacions per a la societat civil.

Encara que la història i la memòria naixen d’una mateixa preocupació i tenen com a objectiu comú l’elaboració del passat, segons l’historiador piamontés Enzo Traverso  la memòria té, dins la jerarquia, un estatut matricial mentre que la història tracta de respondre a les qüestions suscitades per la memòria. Així doncs, a pesar dels seus esforços, la historiografia no podrà omplir mai els forats d’una memòria mutilada. I és per això que, tot i el paper imprescindible dels historiadors en la investigació, és necessària per damunt de totes les coses la implicació de la societat civil per a visibilitzar la memòria de les víctimes de la repressió franquista. Més de trenta anys de democràcia hagueren de passar perquè s’aprovara la primera i deficient Llei de Memòria Històrica (2007) que reconeixia les víctimes de la dictadura franquista al mateix temps que els negava un soterrar digne. Una Llei que ha estat menystinguda fins a arribar a desaparèixer dels comptes públics en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2013, sota el govern del Partit Popular. Malgrat les intencions del nou govern espanyol de recuperar la partida per a la Memòria Històrica, no han cessat els atacs cap a la memòria democràtica i contra la Llei de Memòria Històrica per part de la dreta espanyola i de la ultradreta.

La recuperació dels noms dels veïns valldalbaidins que han fet els membres de l’assemblea del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida és el primer pas endavant per a dignificar les vides de tantes persones que foren víctimes de la repressió franquista, tant a la Vall d’Albaida com arreu del país i de tot l’estat. Els seus noms eren: Enrique Tormo Tormo, de 54 anys; Bautista Soler Bataller, de 32; Francisco Segrelles Blasco, de 31; Manuel Segrelles Blasco, de 27; Vicent Seguí Vidal, de 23; José María Tudela Mateu, de 43; José María Senabre Gomar, de 39; Emilio Carbonel Guarner, de 35; Vicente Moscardó Vidal, de 31; Joaquín Cuquerella Benavent, de 29; Antonio Moscardó Vayá, de 29; Rafael Sempere Tormo, de 27 anys; Bautista Soler Vicedo, també de 27; Antonio Ferrándiz Cháfer, de 24; Perfecte Rives Tudela, de 47; Manuel Benavent Sanz, de 45; Miguel Cuquerella Sanchis, també de 45; i Bautista Cuquerella Sanchis, de 37.

L’entitat ha convidat els interessats a participar en l’associació o que a aportar qualsevol testimoni d’utilitat per a la investigació, a posar-se en contacte a través del correu md.valldalbaida@gmail.com, del facebook o Instagram.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes