El Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, un nou instrument contra l’oblit

  • La recuperació dels noms dels veïns valldalbaidins que han fet els membres de l’assemblea del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida és el primer pas endavant per a dignificar les vides de tantes persones que foren víctimes de la repressió franquista

VilaWeb
Noèlia Sanvíctor
21.07.2021 - 21:58
Actualització: 21.07.2021 - 23:58

El divendres 23 d’octubre passat es va presentar al Cinema Odeón d’Albaida el Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, un acte plantejat amb una perspectiva assembleària per a convidar a la participació i al debat a totes les persones interessades en la Memòria Democràtica. La presentació, que havia de comptar amb una ponència sobre exhumacions i fosses, finalment es va haver d’adaptar a les circumstàncies, ja que per causes relacionades amb la covid-19 el ponent no hi va poder assistir.

El 10 de juny del 1939, onze veïns de la Vall d’Albaida foren processats i soterrats en una fossa comuna al cementeri d’Albaida, segons alguns testimonis i documents. Sis dies més tard, el 16 de juny, set valldalbaidins més foren executats, víctimes també de la repressió franquista, i soterrats a la mateixa fossa. Com es va explicar a l’acte de presentació, entre els represaliats hi ha veïns de Benissoda, d’Otos, de Bèlgida, d’Albaida i de Benigànim.

Aquesta associació sense ànim de lucre es proposa fomentar les investigacions i l’estudi de la memòria democràtica, col·laborar amb les institucions educatives per tal de promoure noves visions pedagògiques entorn de la llibertat i els drets humans i, sobretot en un primer moment, fer-se càrrec del projecte d’exhumació de la fossa d’Albaida. Aquest últim objectiu és potser un dels més costosos, ja que, a com explicaren els membres de l’organització, són moltes les fases prèvies que cal superar abans d’arribar al propòsit final: primerament és necessària una investigació preliminar basada en un procés de documentació, tot seguit cal encetar una investigació arqueològica i identificar els cossos fins a arribar a l’elaboració d’un informe final i l’execució de l’exhumació.

A pesar de la situació d’alerta sanitària i salvant totes les mesures de seguretat, l’assistència fou molt destacable. Hi acudiren a aquesta primera assemblea alguns familiars que s’emocionaren amb les paraules amb què Manolo Ramos narrava la història del seu besavi, soterrat en aquella fossa. No van faltar a la cita organitzacions de l’àmbit del memorial de localitats veïnes, com els Republicans de Xàtiva, que mostraren el seu suport a la causa amb una intervenció sobre la memòria democràtica i les seues implicacions per a la societat civil.

Encara que la història i la memòria naixen d’una mateixa preocupació i tenen com a objectiu comú l’elaboració del passat, segons l’historiador piamontés Enzo Traverso  la memòria té, dins la jerarquia, un estatut matricial mentre que la història tracta de respondre a les qüestions suscitades per la memòria. Així doncs, a pesar dels seus esforços, la historiografia no podrà omplir mai els forats d’una memòria mutilada. I és per això que, tot i el paper imprescindible dels historiadors en la investigació, és necessària per damunt de totes les coses la implicació de la societat civil per a visibilitzar la memòria de les víctimes de la repressió franquista. Més de trenta anys de democràcia hagueren de passar perquè s’aprovara la primera i deficient Llei de Memòria Històrica (2007) que reconeixia les víctimes de la dictadura franquista al mateix temps que els negava un soterrar digne. Una Llei que ha estat menystinguda fins a arribar a desaparèixer dels comptes públics en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2013, sota el govern del Partit Popular. Malgrat les intencions del nou govern espanyol de recuperar la partida per a la Memòria Històrica, no han cessat els atacs cap a la memòria democràtica i contra la Llei de Memòria Històrica per part de la dreta espanyola i de la ultradreta.

La recuperació dels noms dels veïns valldalbaidins que han fet els membres de l’assemblea del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida és el primer pas endavant per a dignificar les vides de tantes persones que foren víctimes de la repressió franquista, tant a la Vall d’Albaida com arreu del país i de tot l’estat. Els seus noms eren: Enrique Tormo Tormo, de 54 anys; Bautista Soler Bataller, de 32; Francisco Segrelles Blasco, de 31; Manuel Segrelles Blasco, de 27; Vicent Seguí Vidal, de 23; José María Tudela Mateu, de 43; José María Senabre Gomar, de 39; Emilio Carbonel Guarner, de 35; Vicente Moscardó Vidal, de 31; Joaquín Cuquerella Benavent, de 29; Antonio Moscardó Vayá, de 29; Rafael Sempere Tormo, de 27 anys; Bautista Soler Vicedo, també de 27; Antonio Ferrándiz Cháfer, de 24; Perfecte Rives Tudela, de 47; Manuel Benavent Sanz, de 45; Miguel Cuquerella Sanchis, també de 45; i Bautista Cuquerella Sanchis, de 37.

L’entitat ha convidat els interessats a participar en l’associació o que a aportar qualsevol testimoni d’utilitat per a la investigació, a posar-se en contacte a través del correu md.valldalbaida@gmail.com, del facebook o Instagram.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any