22.11.2015 - 00:00
El Pare Miquel Batllori, jesuïta, doctor en Història, llicenciat en Filosofia i Lletres, Dret i Teologia, va ser un humanista, un home savi d’aquells del temps del Renaixement, amb una extensíssima obra que va de Llull i el lul·lisme a Arnau de Vilanova, i de Joan Lluís Vives a la família Borja, de Baltasar Gracián i la cultura del barroc a la il·lustració, Balmes o les relacions Església-Estat durant la Segona República.
Miquel Batllori, nascut a Barcelona al si d’una família burgesa industrial, estudià al col·legi dels jesuïtes. Del 1925 al 1928 va fer les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret, al final de les quals ingressà al noviciat que la Companyia de Jesús tenia a Gandia, al palau ducal. Així, durant dos anys, el novici Miquel Batllori va residir a la capital de la Safor. Després féu les humanitats al monestir de Veruela, des d’on hagué d’anar-se’n a Itàlia pel fet que la República va dissoldre la Companyia de Jesús. A Itàlia s’apassionà per arxius i biblioteques, descobrint importants còdexs amb obres de Ramon Llull, Arnau de Vilanova o Sant Vicent Ferrer. El 1936 inicià els estudis de teologia que acabà a Oña (Burgos) una vegada finalitzada la guerra civil, i el juliol de 1940 va ser ordenat capellà. Del 1941 al 1947 va residir a Mallorca, on estudià la participació de personalitats de la Corona d’Aragó al Concili de Trento. I del 1947 al 1980 el P. Batllori passà a viure a Roma, primer com a membre de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús i més tard com a professor d’Història Moderna a la Universitat Gregoriana. En els seus anys a Roma, el P. Batllori va ampliar els seus coneixements sobre Trento, els jesuïtes del segle XVIII, Gracián, els jesuïtes a Amèrica i la família Borja o Sant Ignasi.
Vaig tindre la sort de conèixer el P. Batllori a Montserrat, arran dels seu treball en l’Arxiu Vidal i Barraquer. Va ser l’abat Cassià M. Just qui va oferir al P. Batllori l’estudi d’aquest Arxiu, que ell va acceptar, com deia, ‘per una espècie d’obligació de consciència’. El projecte es va materialitzar durant els anys 1968 a 1991, ja que cada estiu, el P. Batllori el passava a la biblioteca de Montserrat per tal de portar a terme aquella tasca ingent. El seu treball no era escriure una biografia del cardenal Vidal i Barraquer, sinó posar una base segura per a una història de les relacions entre l’Església i la Segona República.
El 19 d’abril de 1975, en rebre el doctorat Honoris Causa per la Universitat de València, el P. Batllori va repassar alguns dels seus grans eixos d’investigació: Arnau de Vilanova, els Borja, l’humanisme valencià i el Tirant, Joan Lluís Vives, els Maians i els jesuïtes procedents de València a la Itàlia del segle XVIII.
El 1992 i per iniciativa de l’amic Eliseu Climent, començà a editar-se la seua obra completa, amb el suport dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Cal dir que, desgraciadament, el govern valencià es retirà d’aquest projecte en arribar el PP al carrer de Cavallers. El P. Batllori contava que el president Zaplana va anar a veure’l a Roma per dir-li que ell no tenia res contra seu, però que la Generalitat Valenciana s’havia retirat del projecte de l’obra completa, per ‘incompatibilitats’ amb l’editor.
L’any 2000 va ser nomenat Fill Predilecte de Xàtiva, i el 2001 doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València. Finalment el 2002, i en un acte conjunt, rebia el doctorat Honoris Causa per les Universitats d’Alacant, Vic, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili.
El P. Batllori morí a Sant Cugat del Vallès el 9 de febrer de 2003. El seu record és per a tots els valencians un motiu d’agraïment per la seua ingent obra i per la seua vida dedicada a la investigació sobre la família Borja.
