Alcalde, tuya es la hacienda,
La casa, el caballo y la pistola.
Mía es la voz antigua de la tierra.
León Felipe  (1884-1968)

Mira per on, torne al meu poeta favorit de joventut de qui tant vaig aprendre en la seua Antología rota (1947), llibre prohibit durant el franquisme. León Felipe, poeta exiliat, em va acompanyar molts anys —de fet, la meua tesina de llicenciatura va ser sobre ell—, i quan pense en qualsevol mena d’injustícia, allí apareixen eixos versos amb el crit ancestral de l’home que alça la veu contra les arbitrarietats i el poder. És la lluita de l´home per expressar lliurement què pensa.

A la França de mitjan segle XVII, el rei absolutista Lluís XIV, amb el sobrenom de Rei Sol, es va alçar un bon dia de matí i va dir: ‘L’estat sóc jo’, la qual cosa es va traduir en l’aprovació d’edictes amb la finalitat d’augmentar impostos i, per tant, ingressos. És clar que, en reunir a les seues mans tots els poders, calia que tot el món ballara al voltant de l’astre solar. Salvant les distàncies en el temps i l’espai, el batle que ara tenim a Atzeneta d’Albaida sembla un cap de taifa que canta als quatre vents: ‘Jo sóc el rei del mambo’, és a dir ‘Jo sóc la corporació municipal, jo sóc el govern municipal, jo sóc el cap de personal administratiu i de serveis i tinc, per tant, poders per tal de decidir si es lliuren o no als regidors els escrits que els ciutadans dirigeixen a la corporació municipal’. I tot seguit s’investeix amb poders de signe absolutista que comporten dictar ordenances ad hoc i ad arbitrium en ple estiu per tal d’assegurar-se que ningú es puga ficar amb ell ni plantar-li cara. Una autèntica ‘merienda de negros’. Tot açò és molt greu, ja que el batle ha segrestat la veu dels ciutadans i l’amaga, per a més sarcasme, a l’oposició. Increïble. Això sí, per a ser rei del mambo és fonamental la música de la seua bancada al consistori i l’acompanyament rítmic del PP; en cas contrari el ball no acaba d´arrancar. Ha aconseguit de fer-se amic de l’etern enemic: tota una gesta heroica. Tot el que faça falta amb la condició de no deixar la butaca quatre anys més.

Aquest peculiar rei del mambo té la seua pròpia sala de festes on no deixa ballar ningú, i com que els assessors i tècnics, sense els quals no sabria fer un pas, no el poden ajudar en qüestions filosòfiques i filològiques, ell mateix s’autoproclama mestre de cerimònies en aquests menesters. I com un membre més de l’AVL, dirimeix el significat de les paraules: desqualificació, insult, reprovació, ofensa, acusació, increpació, etc., sense cap mena d´ajuda ni de consulta a un exemplar del diccionari. Com que aquest reiet no dóna veu al poble, el poble ha decidit de no anar als plens municipals. Tan sols hi assisteixen els membres de l’oposició i l’agutzil. Lamentable i depriment. Com que defuig el debat públic en el lloc adequat (el ple municipal), aquest home d’idees fixes mostra el seu talant dialogant amb aquestes paraules a l’oposició de Compromís: ‘Si voleu més explicacions, pugeu al despatx i vos les donaré.’

El seu mecanisme de defensa és la coneguda estratègia del calamar que consisteix a enterbolir l’aigua i no afrontar la situació quan l’ataca qualsevol discrepant que el moleste. Com que els disconformes, ni ningú, no poden parlar als plens municipals, aleshores els elements crítics es veuen obligats a exhibir pancartes que diuen, per exemple, ‘Quatre mesos i vuit dies sense contestar els escrits dels ciutadans. És això un insult o una provocació?’ I com que el rei del mambo és incapaç de contestar ni eixa pregunta ni altres escrits dels ciutadans, aleshores fa servir l’estratègia de tirar balons fora, de la qual és un mestre consumat.

I jo em pregunte: és un insult dir-li a un mentider que és mentider quan ho és?; o impresentable a qui té eixa qualitat inacceptable?; o incompetent a qui ha demostrat al llarg del temps que n’és? Doncs no, de la mateixa manera que el blanc és blanc i el negre és negre. I qui diu lladre a una persona, ho haurà de demostrar o demanar disculpes abans que els ciutadans en el seu legítim dret facen servir els mecanismes legals que la llei posa al seu abast. El rei del mambo pot dir lladre a un ciutadà i quedar-se tan tranquil sense que passe res, simplement perquè és cap de taifa.

El govern municipal d’Atzeneta d’Albaida, com que no respon dins els terminis que marca la llei, provoca cada dia més i més ciutadans. El govern municipal és realment, amb la seua política de ‘ja es cansaran de fer reclamacions’, el causant de les conductes antisocials i del malestar que es puguen crear i que ell vol erradicar. Però el govern municipal el que fa —ací curiosament no espera tres o quatre mesos a reaccionar i respondre— és proposar que s’aproven mocions de condemna i repulsa a insults i desqualificacions contra càrrecs i empleats públics de l’ajuntament, però no a l’inrevés: de càrrecs i empleats públics contra els ciutadans, ja que quan un batle diu lladre a un ciutadà, eixa expressió en boca del màxim regidor, cal que s´entenga no com un insult o una ofensa, sinó més aïnes com una floreta que serveix per a fomentar el bon clima al poble i a les xarxes socials.

En altres paraules, les actuacions diàries de l’administració local, o l’absència d’aquestes, no provoca mai els ciutadans ni és font de malestar, ja que cal considerar els batles i empleats públics com una extensió del poder diví. Així, si els monarques absolutistes eren reis per la gràcia de Déu—això almenys creien ells—, els reis del mambo, per la seua part, no poden ser menys, i si no poden promulgar edictes abusius perquè els ciutadans se’ls menjarien vius, n’hi ha molts que tenen prou de dictar ordenances tals com que ningú els puga mirar malament o que els gossos no caguen pel passeig de la Séquia, encara que de fet ningú els faça massa cas.

I aquests caps de taifa es riuen fins i tot de les recomanacions del Síndic de Greuges, perquè de fet estan per damunt seu. I si el dia 19 d’agost han d’haver-li contestat, ells faran tot el que estiga al seu abast, amb l’ajuda dels lletrats municipals, perquè l’interessat no puga tramitar la corresponent Instància de Procediment de Responsabilitat Patrimonial, a la qual té dret, amb l´avaluació econòmica i la indemnització corresponent. Eixe és el bon clima de convivència i de respecte que l’ajuntament absolutista d’Atzeneta d’Albaida pretén crear al municipi.