El suspecte Pacte del Titànic

Els enginyosos programadors d’estratègies vàries del Partit Popular valencià, que no català, van tindre un dia la feliç idea de batejar el Pacte del Botànic del Partit Socialista del País Valencià-PSOE/Compromís amb el redolí graciós de Pacte del Titànic. La idea era fer pensar als seus votants que la broma d’usar el nom del mític vaixell britànic enfonsat en el seu primer i últim viatge, valdria per al que suposaven un pacte ruïnós d’una esquerra que s’enfonsaria en un mar de l’oblit en el seu també primer i últim viatge a la Generalitat. L’enginyosa ocurrència va fer riure molts peperos els primers mesos del viatge legislador de l’esquerra, però conforme ha anat acostant-se’n el final a molts dels acòlits d’Isabel Bonig, se’ls ha anat congelant el riure com ho va fer el rostre dels viatgers del Royal Mail Steamship en afonar-se a l’Atlàntic. A menys d’un any de les eleccions, les enquestes auguren un mal presagi per al PP: com aquell gran vaixell que no va arribar a Nova York, tampoc el PP arribaria a la Generalitat, almenys en uns quants anys.

Tot i això, encara hi ha optimistes com la secretària general del Partit Popular valencià, Eva Ortiz, qui fa ús sovint de la broma del ‘Titànic’ (el darrer dia va ser a la tertúlia de la vesprada d’Àpunt. Una tertúlia, per cert, molt ben portada per professionals, que conste!). Ella és una dirigent popular amb la confiança d’Isabel Bonig i de Pablo Casado, amb els quals es veurà el 22 de setembre vinent, si no és que el dirigent estatal no ha caigut encara aixafat per un mal colp del calor o per un màster universitari. Ara bé, per a optimista la incombustible Isabel Bonig (cal llegir Bonitx, Bonic…?). Ella s’ho veu fet, es veu ja presidenta de la Txeneralidat valenciana com diuen ells. Té clar que amb un dosi de deshonesta demagògia i totes les invectives i sermons contra els catalanistes del Consell ‘que volen eliminar el castellà’ aconseguirà prou vots. Ara li ha tocat denunciar el president de les corts, Enric Morera, per haver  donat suport als presos polítics catalans.

Ni a Bonig ni als líders provisionals del PP no els preocupen els ex-presidents del PP en la presó o a punt d’entrar-hi, ni fan cap cas dels altres centenars de càrrecs del partit untats amb altres tantes corrupcions. A ells d’això no els agrada gens de parlar-ne. És més, no perden quasi mai el riure que volen contagiós davant els seus. Sí, sí, rieu, rieu, que després ja vindran les jeremiades quan el Titànic, ja el vostre, us comence a fer figa!