El Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida ha arribat a l’edició que fa 27 i anit va poder lliurar el guardó a Elisabet Roig. L’ha guanyat amb Tancament perimetral, un sintagma que s’ha sentit molt en aquests mesos de pandèmia. Aquest no és primer premi literari de Roig, però sí el que té més volada. L’autora és especialista en literatura infantil i juvenil i treballa en una editorial especialitzada en llibres de text.

Fem aquesta entrevista d’urgència en aquesta nit tan especial per a ella. Just quan acaba de recollir el guardó d’un premi de literatura  únic al nostre país en el gènere: l’erotisme. No és el seu camp d’escriptura habitual, però ha volgut experimentar un espai literari que, de nou per a ella, ha passat a ser-li un terreny d’èxit a la primera sembra. Parlem amb ella, amb el premi encara acabat de collir en la gala celebrada a Bocairent. Li donem l’enhorabona i encara es declara emocionada.

-Abans de començar, enhorabona pel premi. Com us sentiu després d’haver guanyat?
-Moltes gràcies! Doncs estic molt sorpresa i molt contenta alhora. Ha estat molt emocionant.

-Ens pot fer un petit tast de Tancament perimetral?
-I tant. Tancament perimetral és el retrobament o, fins i tot, el redescobriment per part de la protagonista de la novel·la del plaer més sensual i també del propi cos en tot un seguit de passeigs i visites a l’horta del costat de casa, durant el desconfinament.

-A hores d’ara anem pel 27é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, i si mirem enrere, només hi ha hagut sis escriptores premiades. La resta han estat homes. Creieu que l’escletxa de gènere travessa també el món de la literatura?
-És evident que encara hi ha molt camí per recórrer. En un gènere com aquest, a més, sembla fins i tot més notori, com si encara hi hagués cert tabú o recel, com si aquest fos bàsicament un territori masculí, un gènere de senyors i per senyors. I no és així. Però a les dones ens fa una mica de mandra apropar-nos-hi, per això mateix, perquè a vegades no sentim que en formem part.

-Darrerament heu publicat algun llibre de literatura infantil. Com ha estat aquest trànsit cap a la literatura eròtica?
-On em sento com a casa és en la literatura infantil i juvenil, però enguany m’ha vingut molt de gust provar d’experimentar amb altres tipus d’escriptura i m’ho he passat molt bé. Fa poc he publicat també una novel·la romàntica en castellà i ara aquest premi… M’agrada pensar que no hi ha límits en l’escriptura, que quan et trobes a gust i feliç i connectes amb una història i uns personatges tot és possible.

-Aquest gènere ha suscitat nombroses polèmiques, fins i tot hi ha qui no el considera un gènere literari. On situaríeu la diferència entre la pornografia i l’erotisme?
-Em fas una pregunta molt difícil de respondre… Per començar, crec que aquest és un gènere tan vàlid com qualsevol altre. Al capdavall, el sexe forma part de la vida de les persones, i llegir sobre això pot ser tan divertit com practicar-ho, per què no? El que passa és que hi ha pornografia de mala qualitat, tant visual com escrita, que dóna una idea equivocada de què pot ser un llibre eròtic ben escrit, amb una bona trama, amb unes descripcions fora dels tòpics de sempre, amb els rols de sempre. L’erotisme és bell en si mateix, la sensualitat, el gaudi del sexe sense complexos i l’estima pel propi cos.

-Algunes de les últimes novel·les eròtiques convertides en best-sellers han acabat reproduint discursos molt masclistes i molt poc crítics amb els rols de gènere. En una societat que necessita urgentment una educació sexual actualitzada i més humana, creieu que és important d’assumir responsabilitats i generar discursos més feministes a l’hora de construir relats sobre sexualitat i erotisme?
-Pel que he anat esbrinat els darrers temps sobre novel·la eròtica, la sensació que tinc és que hi ha molts prejudicis sobre que la majoria van farcides d’aquests arguments més aviat masclistes, amb la vivència del sexe des d’una mentalitat d’un mascle ja molt passat de moda, molt heterosexual, molt… entre tu i jo, avorrit. I la realitat és que hi ha molta més versatilitat en el gènere del que sembla. El problema és que moltes vegades s’inclou l’erotisme més integrador, més plural pel que fa als rols o al sexe, en la novel·la romàntica i s’ensucra i, llavors, se li perd la pista. Però, responent al que em preguntes, sí, cal prendre partit per allò que volem les dones, per dir sense embuts què ens dóna plaer i de quina manera, i explicar-ho perquè altres dones ho puguin compartir i s’hi puguin sentir reflectides. El sexe es pot viure de moltíssimes maneres i les dones encara hi tenim molt a dir.

-Teniu més projectes literaris en ment?
-El cert és que estic treballant en dues novel·les ara mateix, però vaig a poquet a poquet perquè estic en aquell punt que no sé on em portaran… És aquell moment just d’emoció continguda que et revela si la història pot funcionar o no i que a mi m’encanta.

-Voldríeu afegir alguna cosa a l’entrevista?
-Donar les gràcies a totes les persones que han apostat per aquesta novel·la eròtica tan femenina i de tanta estima cap a la nostra terra. Les dones i la natura formem un tàndem molt poderós per poder canviar moltes coses que ja no funcionen.

Elisabet Roig, amb “Tancament perimetral”, guanya el 27é Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida

Un moment de l’actuació durant la gala de lliurament del premi
Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.