L’infrafinançament de les xarxes d’ací, ferroviària i de carreteres, no només és una mania nostra per la precarietat que l’Estat espanyol aplica a les terres de catalans i valencians, sinó una crua realitat. No passa igual a la resta de l’estat, com pot comprovar qualsevol que viatge una miqueta per fora dels nostres països del Mediterrani. He hagut de viatjar darrerament a Galícia i a Barcelona per força major, tant amb tren com amb vehicle propi, i us puc ben bé donar fe de les afirmacions anteriors. Puc assegurar i assegure que anar de València a Ourense amb tren és un passeig agradable, ràpid, econòmic, molt econòmic, i gens estressant. La puntualitat és gairebé britànica; els vagons, nous, nets i còmodes, tant els de l’AVE de València-Madrid, com els de rodalies de Madrid, com els de l’Alvia de Madrid/Chamartín-Ourense. La informació dels panells lluminosos correctíssima i abundant, el personal d’a peu d’Adif, degudament uniformat, format (parlant en anglès i francès si calia, però no en català perquè no calia, ¡Mira tu con qué nos viene este!) i informat i tot, de veres tu! De la tornada a casa he de dir el mateix:  ja esperava de nou un viatge de qualitat quasi europea, ‘¡Estamos en Europa, oiga!’. I em diuen que semblantment passa amb la resta de la xarxa ferroviària de tot l’estat. Bé, ja s’entén que a ‘tot l’estat’ no passa el mateix com us he dit abans. El meu elogi, doncs, al Ministeri de Foment pel que fa a la xarxa de Renfe és sincer, no és cap broma, però només en part. L’altra part no és per fer elogis al millor ministeri de foment del Regne.

I del viatge que tot just acabe de fer amb cotxe propi a Ourense, he de dir el mateix: només entrar en l’autovia gratis per la Font de la Figuera, tota ‘¡…la carretera nacional es tuya!’ com deia aquella cançó dedicada al Seiscientos. Autovies esplèndides quasi sempre mig buides per tot arreu sense pagar un duro, vull dir, un euro, fins a la mateixa ciutat d’Ourense. Què t’ha paregut, morrut? Ni un sol euro, ni parades de peatges! 885 quilòmetres fins a la ciutat gallega gratis. I tot això gràcies a l’esplendidesa del Ministeri de Foment que fa que tots els espanyols viatgen gratis per (quasi) totes les seues províncies del Regne. Els nostres elogis merescuts, doncs, als senyors del govern de Madrid! Per no dir mentides, sí que vam pagar 12 euros de res, perquè ho vam voler així, en l’única parada de peatge per endinsar-nos en el túnel del Guadarrama, tot just després de passar a prop d’aquella gran Cruz de los Caidos por Dios y por España.

I una volta arribats a Ourense vam decidir un dia d’aquella de visitar el prou desballestat monestir de Celanova, un poble de 6.000 habitants, que està 26 quilòmetres d’Ourense per prou bona carretera, la OU-540, l’antiga, però ens van aconsejar d’anar per la novíssima i amplíssima autovia, debades també, què us pensàveu?, la AG-31, que no vol dir ‘autovia gratis’ com havíem pensat, sinó Autovía Galícia, com ens van aclarir, i que és una miqueta més llarga que l’altra, 29 kms. (?), però més nova i bonica, i més ràpida, clar, 3 minuts més ràpida que l’antiga, segons ens expliquen a la Viquipèdia. Un desficaci de 122 milions d’euros, que costaren els nous 18,5 kms. (els altres 7,5 es fan per la A-52), un destrellat tan gran com la cosa aquella del valledeloscaidos aquell de Madrid, un desperdicio, que diuen a Ourense, típico del PP galego, com diuen els del BNG i les Mareas, un malbaratament, com diuen, com diem, els que no som ni són grans empresaris constructors, i corruptors, d’autopistes espanyoles, S. A. Hem d’elogiar de pas el president gallec Alberto Núñez Feijoo per servir tan esplèndidament els seus amics constructors d’autovies públiques. Total, que després d’escoltar i fer cas als descreguts de Celanova, vam decidir tornar a Ourense per la OU-540, l’antiga carretera, que no és ni tan vella ni tan estreta com us pensàveu i, oh, miracle de meiga!, vam tardar tres minuts menys en tornar a Ourense que havíem tardat a l’anada per la flamant autovia de Feijoo, la que ningú sap encara per què la van fer.

Almenys allà a Galícia i a la major part del Regne pots jugar a triar en cada viatge si vas per carretera normal sense pagar o per super-carretera-autovia amb túnels i viaductes súper-caríssims, també sense pagar. Ací al ‘Levante Español’ com diuen aquells del ‘Poniente’, només pots triar, i no es tracta de cap joc, entre anar per una carretera normal sense pagar, plena a vessar de vehicles, i jugar-te la vida si vols fer un avançament a un super-camió d’aquells amb remolc, o per una AP, que vol dir ‘Autovia Pagando’ com ben bé us havíeu pensat. A Galícia i a qualsevol lloc del Regne pots anar amb trens còmodes i ràpids sense gaire problemes, però a les rodalies i ‘regionals’ de València o de Barcelona et pots morir d’avorriment o d’estrès post-traumàtic. I no diguem què et pot passar si decideixes anar des de Xàtiva a Barcelona amb els tercermundistes Talgo un dia de calor sufocant!

I ara podeu seguir elogiant, si voleu, els ministeris espanyols com el de Foment i fer palmes si us ve encara de gust a la decrèpita democràcia Marca España.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.