Segons el Ministeri d’Hisenda espanyol, la majoria dels ajuntaments de la Vall d’Albaida tenia el deute a zero a finals del 2019 o tenia un deute perfectament assumible de cara a pal·liar els problemes de tota mena que està ocasionant, i ocasionarà encara, la pandèmia, la qual ha estat, en general, relativament benèvola amb els habitants de la comarca diguen què vulguen alguns mitjans de comunicació.

Ara mateix, el deute deu haver disminuït una determinada quantitat des del 31 de desembre, però no disposem de dades més actualitzades del ministeri. Més o menys, doncs, els nostres ajuntaments deuen tindre, en general, les arques millor que no les tenien el 2012 després de la recessió del 2008. La capital, Ontinyent, no és el millor exemple, precisament, perquè el cap d’any tenia encara un deute de 7,1 milions, si bé és molt inferior al que tenia a finals del 2012, quan era de 19,2 milions. Tot i això, la seua situació econòmica és prou saludable si la comparem amb Gandia, per exemple, que ha augmentat bastant el deute que tenia el 2012 de 173,5 milions fins als 258,8  d’ara. Un altre exemple, Alcoi ha reduït un poc el deute que tenia, de 33,5 milions en 2012, ara en deu encara 23,2.

És de destacar el cas, fora de la comarca, del deute gegantí de la veïna Vallada (Costera), de poc més de 3.000 habitants, el deute de la qual és el més gran, relativament, de tot l’estat: si el 2012 només devia 2,1 milions, a finals del 2019 en devia 20,5. Una xifra molt difícil, o potser impossible, de superar en les actuals exigències sanitàries i de crisi econòmica post-pandèmia. Un forat de dimensions impròpies d’un poblet com Vallada, ocasionat pel megalòman alcalde Fernando Giner (UCD, Unió Valenciana, PP) que volia transformar el poblet de Vallada en una potència nàutica, oblidant que el mar el tenen a vora una hora de cotxe. ‘El Mar de dins’ que en diuen els graciosos, el gran espai d’un milió de Km², el Valpark per a fer hotels i espais verds i aquàtics. Cada habitant deu ara 6.759 euros. Per a posar-se a plorar, els valladins!

Tornant a la nostra comarca, hem de destacar el deute d’Albaida, l’única població que ha augmentat considerablement el del 2012 (3 milions) fins a tenir ara l’elevada xifra de 10 milions, el més gran de la comarca. Castelló de Rugat encara deu 2,2 milions dels 4 que devia el 2012; Benigànim ha fet els deures, perquè ha reduït un deute important, de 3,8 milions que tenia el 2012 fins als 0,6 actuals. La Pobla del Duc també ha aconseguit de rebaixar els 2,9 milions que devia el 2012 fins a deure’n ara només 1,6. També Aielo de Malferit ha deixat els 2,8 milions que devia el 2012 en només 0,5 actualment, i l’Olleria ha disminuït els 6,1 milions de 2012 als només 1,1.

De la resta de poblacions poques coses hem de dir, i totes bones o molt bones, perquè la majoria han aconseguit deixar a zero o quasi a zero els mínims deutes que tenien després de la gran recessió del 2008. La qual cosa vol dir que amb els seus comptes sanejats podran afrontar un poc millor els greus problemes econòmics que els experts ens anuncien. Malauradament no es pot esperar que les anunciades ajudes europees, les estatals i les autonòmiques arriben puntualment a solucionar els problemes de les nostres famílies, de l’educació, del comerç, de la cultura, de la indústria…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.