Els albaidins Joan de Tormo i Miquel de Tormo, presidents de la Generalitat de Catalunya

Josep Miquel Bausset
12.01.2016 - 23:47
Actualització: 13.01.2016 - 00:47
VilaWeb

El nomenament, diumenge passat, del sr. Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat de Catalunya, m’ha fet recordar que els albaidins Joan de Tormo i el seu nebot Miquel de Tormo van ser també presidents de la Generalitat de Catalunya.

Joan de Tormo, nascut a Albaida el 1490, bisbe de Vic de 1510 a 1553, es va convertir durant uns mesos (1552-1553) en el 62è president de la Generalitat de Catalunya. A la mort de Joan de Tormo, el 1553, fou elegit nou president el seu nebot Miquel de Tormo, Prior de Besalú, a qui supose també albaidí per ser nebot de Joan de Tormo. Per tant aquesta vila valenciana compta amb dos presidents de la Generalitat de Catalunya.

I enguany fa sis segles que un altre valencià, l’arquebisbe Andreu Bertran, va ser nomenat també President de la Generalitat de Catalunya. Bertran va nàixer probablement a València i morí a Barcelona el 1433. Com tants altres valencians, Bertran era d’origen jueu i es deia Astruc Levi, i segons la tradició es va convertir al cristianisme gràcies a Sant Vicent Ferrer. El 1402, Bertran era rector de Torrent i posteriorment va ser almoiner i penitencier del papa Benet XIII, qui el va fer canonge de la catedral de València.

A Andreu Bertran, que era professor d’escriptura i versat en llengua hebrea i caldea, se’l considera autor d’un ofici en vers sobre la passió de Nostre Senyor Jesucrist. El 1414 va prendre part en l’anomenada disputa de Tortosa, entre jueus i cristians, i segurament va participar en el Concili de Constança (1414-1418) que posà fi al Cisma d’Occident. Com que era partidari del papa Luna, Andreu Bertran acompanyà Benet XIII al seu ‘exili’ de Peníscola.

Quan el bisbe valencià Francesc Climent, nascut a Torreblanca, va ser traslladat de Barcelona a Saragossa, Andreu Bertran fou nomenat bisbe de la seu barcelonina, on s’hi va estar de 1416 a 1420.

En ser deposat Benet XIII (acusat d’heretge i de provocar el Cisma d’Occident) el 26 de juliol de 1417, es va prohibir als cristians que es posaren de la seua part, i per això Andreu Bertran aconsellà el papa Luna que presentara la renúncia. Bertran va rebre el llegat del nou papa, Martí V, qui el va fer bisbe de Girona, on s’hi va estar de 1420 a 1431. Va ser el 1420, en tornar el bisbe Francesc Climent de Saragossa a Barcelona, que Bertran passà a Girona.

Home d’una sòlida formació humanística, Andreu Bertran va estar molt influenciat per les idees renovadores de Joan Gerson. Finalment, el 1431, a la mort del bisbe valencià de Barcelona, Francesc Climent, Andreu Bertran va tornar a la seu de barcelonina, fins que s’esdevingué la seua mort, el 1433.

Però va ser el 10 de juliol de 1416, enguany fa 600 anys, que aquest valencià va ser nomenat per Marc de Vilalba (prior de Montserrat i abat de Ripoll), nou president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí com a 14è President de Catalunya fins el 1419.

Els bisbes Andreu Bertran i Joan de Tormo i el Prior Miquel de Tormo, no han estat els únics valencians que han assolit la Presidència de la Generalitat de Catalunya, ja que un altre valencià en va ser també. Es tracta de Ferran de Lloaces i Peres, nascut a Oriola el 1498, qui va ser bisbe d’Elna, Lleida, Tortosa, Tarragona i València, i que de 1559 a 1560 va ser el 66è President de Catalunya.

La Presidència de la Generalitat per part d’aquests quatre valencians, posa de manifest el lligam cultural i fins polític que hi ha hagut entre Catalunya i el País Valencià.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes