En els moments dolorosos que vivim a Catalunya, amb una sentència duríssima contra els líders independentistes, és bo de llegir la Carta de Sant Pau als cristians de Roma, concretament el capítol 1, quan l’apòstol dels gentils blasma aquells que es deixen portar per l’error o la mentida i també per la impietat, per la falta de pietat, que com diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és ‘el sentiment de dolor que suscita la desgràcia dels altres’.

En el versicle 18 d’aquest primer capítol, Sant Pau ens recorda que la mentida i la idolatria no haurien d’ofegar mai la veritat, tant la veritat que ve de Déu, a què es refereix l’apòstol en aquesta carta, com també la veritat del nostre món, tantes vegades segrestada o trepitjada.

L’apòstol dels pagans, en aquesta carta als romans, denuncia aquells a qui ‘se’ls ha ofuscat l’enteniment’ per les seues idees, que Sant Pau qualifica de ‘futileses’. I per últim, l’apòstol dels gentils remarca encara més la denúncia envers aquells que ‘pretenien ser savis, però s’han tornat necis’.

Hui em ve a la memòria un llibre que vaig llegir fa temps: El secuestro de la verdad (que té com a subtítol: Los hombres secuestran la verdad con su injusticia), dels jesuïtes X. Alegre, J. I. González Faus, F. Manresa, R de Sivatte i J. O. Tuñí, publicat per Sal Terrae.

Curiosament, diumenge passat, al diari Avui, hi havia una entrevista a Xavier Casanovas, director del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia. El Sr. Casanovas deia, referint-se a la Carta als Romans: ‘Els hòmens segresten la veritat amb la seua injustícia’. Per això, Xavier Casanovas ens alertava d’un perill greu per a la democràcia, que s’esdevé ‘quan ixen molts polítics dient coses que sabem que són explícitament mentida, però passen sense cap mena de contrast’.

En aquesta entrevista, publicada unes hores abans de conèixer la sentència del judici contra els líders independentistes, Xavier Casanovas deia: ‘Allò que s’instal·la com a veritat en la nostra societat, té a veure amb els interessos de cadascú’. Per això, continuava Xavier Casanovas, ‘quan la democràcia fa fallida, els hòmens forts, perquè generalment són hòmens, acaben imposant el seu discurs i la seua veritat. És la situació en què ens trobem hui’. I així, com és evident, ‘allí on no hi ha criteri de veritat, s’instal·la la llei del més fort’.

Al contrari, deia encara Xavier Casanovas, ‘la veritat que proposa el cristianisme és la centralitat de la persona i sobretot la centralitat dels qui més pateixen’.

En aquests moments dolorosos que viu Catalunya, cal encara tindre present la Carta als Hebreus, quan l’autor ens diu: ‘Recordeu-vos dels presos, com si fóreu presos amb ells’ (He 13:3).

Diverses entitats cristianes, com Justícia i Pau, l’Escola Pia de Catalunya, el Grup Sant Jordi, les Vedrunes de Catalunya o la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, han donat a conèixer una nota on diuen que ‘aquesta sentència és un seriós pas enrere per a la resolució del conflicte polític que afecta Catalunya i posa en perill la convivència democràtica’. Aquests grups cristians, a més, s’afigen a ‘iniciatives cíviques i pacífiques que expressen un rebuig a aquesta decisió judicial’. A més, declaren que ja és hora que ‘es pose fre a la judicialització d’aquesta situació i s’inicie de manera urgent i immediata, un procés multilateral de diàleg polític que permeta d’avançar cap a una resolució democràtica i duradora’.

Finalment, en un món que viu immers enmig de tantes mentides o de mitges veritats (que és el mateix), cal fer present en la nostra vida les paraules de Jesús que trobem a l’Evangeli de Sant Joan: ‘La veritat us farà lliures’ (Jo 8:32).