Els límits als drets d’autor

Per: Joaquín Soler Cataluña

Tot i el poder únic i exclusiu que ostentarà l’autor o el cessionari en l’explotació dels drets, hi ha certs usos de les creacions o de part d’aquestes que estan permesos sense que calga l’autorització dels titulars dels drets.
Aquests límits suposen una mena d’excepcions basades en determinats interessos socials, i les finalitats fins dels quals estan contemplats legalment. Vegem quins són.

Reproducció d’obres i fragments
No es caldrà autorització per a la reproducció d’obres i fragments si no té significació econòmica independent, siga transitòria o accessòria, i forme part integrant d’un procés tecnològic la finalitat del qual consistisca a facilitar una transmissió en xarxa entre terceres parts per un intermediari o una utilització lícita. En els casos esmentats, no es reportarà tampoc cap remuneració per als titulars de drets.

La còpia privada
Sense perjudici del dret a una indemnització mitjançant l’anomenada compensació equitativa per còpia privada, que serà administrada per les entitats de gestió de drets existents a l’estat espanyol, la reproducció no necessita autorització de l’autor, en qualsevol suport, sense assistència de tercers, d’obres ja divulgades, quan concórreguen simultàniament les següents circumstàncies, constitutives del límit legal de còpia privada:
Que es duga a terme per una persona física exclusivament per al seu ús privat, no professional ni empresarial, i sense finalitats directament ni indirectament comercials.
Que la reproducció es faça a partir d’una font lícita i que no es vulneren les condicions d’accés a l’obra o prestació.
Que la còpia obtinguda no siga objecte d’una utilització col·lectiva ni lucrativa, ni de distribució mitjançant preu.

Seguretat i procediments oficials
No caldrà autorització de l’autor quan una obra es reproduïsca, distribuïsca o comunique públicament amb finalitats de seguretat pública o per al desenvolupament correcte de procediments administratius, judicials o parlamentaris.

Accessibilitat per a persones amb discapacitat
No requeriran autorització ni remuneració els actes de reproducció, distribució i comunicació pública d’obres ja divulgades que es facen en benefici de persones amb discapacitat, sempre que no tinguen finalitat lucrativa, guarden una relació directa amb la discapacitat de què es tracte, es duguen a terme mitjançant un procediment o mitjà adaptat a la discapacitat i es limiten al que aquesta exigeix.

El dret de cita
És lícita la inclusió, en una obra pròpia, de fragments d’altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu, sempre que es tracte d’obres ja divulgades i la inclusió de les quals es faça a títol de cita o per a l’anàlisi, comentari o judici crític. Aquest ús només podrà fer-se amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per la finalitat d’eixa incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.
Els actes anteriorment ressenyats no necessiten autorització ni tampoc remuneració. Hem de tindre en compte que no ens trobem davant l’autorització per a una reproducció integral, sinó només d’una nota, referència, o esment. Excedir-se en la quantitat de l’obra reproduïda pot donar lloc a una infracció de drets per a l’autor de l’obra citada. En el supòsit d’obres plàstiques només podrà ser la reproducció íntegra.

Ressenyes de premsa
Es podran reproduir amb finalitats comercials articles periodístics publicats per mitjans de comunicació si l’autor no s’hi oposa expressament, encara que en la pràctica en la majoria dels mitjans apareixen clàusules de reserva de drets dels quals deduïm aquesta oposició. No obstant això, l’autor rebrà una compensació equitativa per part de l’entitat corresponent de gestió de drets.

Educació
En l’àmbit educatiu no es necessita l’autorització de l’autor ni d’altres titulars de drets per a la reproducció, comunicació pública i distribució de petits fragments d’obres o d’obres plàstiques i fotogràfiques. Cal matisar, per ser d’importància, que queden exclosos d’aquest límit els manuals i els llibres de text, així com recopilacions o agrupacions de fragments d’obres o obres aïllades de caràcter plàstic o fotogràfic figuratiu.
Queden autoritzades sota aquest límit la utilització dels fragments anteriorment esmentats, sempre que l’acte es faça en un context educatiu i amb la finalitat d’il·lustrar les explicacions a les aules, i amb els requisits següents:
Que es faça de forma justificada i mai amb ànim comercial.
Que es tracte d’obres ja divulgades.
S’ha de citar la font i l’autor.
Informació i treballs d’actualitat.
Els treballs i articles sobre temes d’actualitat difosos pels mitjans de comunicació podran ser reproduïts, distribuïts i comunicats públicament citant la font i l’autor, sense perjudici del dret de l’autor a rebre la remuneració que s’acorde o la que s’estime equitativa.
Obres pronunciades en públic.
També es podran utilitzar les conferències, al·locucions, informes davant els Tribunals i més obres anàlogues que s’hagen pronunciat en públic, sempre que l’ús es faça amb la finalitat d’informar sobre l’actualitat.

Bases de dades
L’usuari legítim d’una base de dades pot fer tota mena d’actes necessaris per a l’accés al contingut, així com la utilització normal sense autorització.
Quan es tracta d’una base de dades no electrònica, l’usuari legítim la podrà reproduir per a usos privats.
Així mateix se’n permet la utilització per a fins educatius i treballs de recerca, sempre en la mesura que ho justifique i indicant la font.

Informacions d’actualitat
Es podran fer servir obres sense autorització de l’autor o titulars del dret amb motiu d’informacions d’actualitat. Sempre ha d’estar justificat l’ús per la finalitat informativa concreta.

Obres situades en vies públiques
Les obres situades amb caràcter permanent en vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades públicament per mitjà de pintures, fotografies i procediments audiovisuals.
Encara que la llei quan tracta la utilització d’aquesta mena d’obres no fa referència a l’ús amb finalitats lucratives, l’aplicació de la norma hermenèutica anomenada “la regla dels tres passos”, que veurem més avant, exclouria una explotació comercial i lucrativa d’aquestes obres.

La paròdia
La paròdia és una transformació d’una obra ja divulgada, però no la considerarem obra derivada, sinó obra independent, ja que en estar dins els límits no s’exigiria l’autorització dels titulars de l’obra originària sobre la qual es basa.
El que sí ve a exigir-se és que no hi haja cap risc de confusió, és a dir, que el públic ha de poder distingir clarament totes dues obres. A més, la paròdia no ha d’infringir cap mal a l’obra original, per la qual cosa caldrà veure cas per cas que la utilització d’aquest límit no s’ha fet extralimitant-se dels usos permesos per la llei.