Ha arribat novembre, i no sabem molt be com ha estat la cosa, però d’una manera o una altra tots hem començat a celebrar Halloween. Fins i tot en algun lloc he llegit en diuen ‘el mes de la por’.

Ja des de mitjan octubre, els usuaris de la Biblioteca comencen a demanar ‘llibres de por’, també els més menuts, i totes les biblioteques ens hem preparat amb uns quants llibres de temàtica ‘monstruosa’. És a partir de set anys que als menuts els agraden els llibres de por i misteri perquè els provoca emocions desconegudes fins al moment i els obliga a raonar de forma lògica per a no tindre por, ‘com quan són menuts’.

De llibres de por per a xiquets n’hi ha molts:
Quan neix un monstre de Sean Taylor i Nick Sharratt, publicat per l’Editorial Joventut, és un llibre que ens agrada molt, no saps molt bé si el que provoca és por o riure. Una visió diferent de què passa ‘quan neix un monstre’.

Un altre llibre que ens agrada molt és Cómo reconocer un monstruo de Gustavo Roldán, editat en Thulé. És una història senzilla però molt divertida, en la qual les imatges engrandeixen el text.

Hi ha molts altres llibres de por per a xiquets:
Jo mataré monstres per tu de Santi Balmes (Editorial Principal)
Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak (Editorial Kalandraka)
El monstre de colors d’Anna Llenas (Editorial Flamboyant)
A dormir, monstres, Ed. Veres (Editorial Joventut)

El llistat podria ser molt més llarg, però hui el que volíem era recomanar-vos un llibre que ens agrada molt: La Maria no té por.

La Maria no té por. El llibre dels Espantacriatures, és de Francesc Gisbert i Dani Miquel amb dibuixos de Riccardo Maniscalchi. És de l’editorial Andana. Hi ha pors que es mantenen intactes perquè són atemporals i universals i cada cultura les plasma en uns motius concrets. Però en aquests temps que corren d’homogeneïtzació, se’n perden moltes en favor de les més universals. El que pretén aquest llibre, és precisament evitar que es perden les nostres pors i els monstres que les personalitzen i els donen vida.

Tot comença quan Maria va a passar uns dies a casa de la Iaia Carme on ha de dormir en l’habitació que va ser de sa mare, una habitació molt fosca, i és allí on trobarà el llibre dels espantacriatures, els monstres que fan por als xiquets que es porten malament. Aquest llibre suposa tot un esforç per mantenir viu el bestiari popular valencià: el Butoni, l’Home del Sac, la Bruixa Pinta, el Banyeta, la Quarantamaula, el Dimoni Xicotet, els Gegants, el Moro Mussa, la Bubota, els Gambosins, l’Home dels Nassos…

Així és com els autors ens presenten els nostres monstres, els que ens feien por de menuts, però que al mateix temps eren entranyables, aquells monstres amb els quals els nostres pares i iaios ens van fer entendre que hi ha coses que no s’han de fer, i ens van inculcar les ensenyances ‘de tota la vida’, amb una mica de por, però no massa. Quan ens portàvem malament, tornàvem tard a casa o no ens volíem acabar el dinar, algú ens deia: ‘Porta’t bé, o vindrà l’Home del Sac’, i encara que semble mentida, la cosa funcionava.

Gràcies a aquest llibre de La Maria no té por. El llibre dels Espantacriatures, podem aprofitar la festa de Halloween, que s’ha instal·lat a la nostra cultura amb tanta força, i omplir-la amb les nostres tradicions, les nostres pors, els nostres monstres.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]