Josep Miquel Bausset

Aquesta podria ser la síntesi de la carta setmanal que el bisbe valencià de Sant Feliu de Llobregat ha escrit al Full Diocesà d’aquesta diòcesi.

El bisbe Agustí Cortés, nascut a València el 1947, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i primer bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, és un home senzill i pròxim, prudent i alhora valent. Estimat i valorat pels preveres, pels laics i pels religiosos i les religioses de Sant Feliu de Llobregat, el bisbe Agustí escriu cada setmana una carta al Full Diocesà. I en ple debat d’investidura, el bisbe Agustí no ha fugit d’estudi, sinó que en el text corresponent al diumenge 5 de gener ha fet una reflexió sobre la importància i la conveniència dels pactes i dels acords.

El bisbe comença la carta afirmant que ‘el més normal és que entre nosaltres es facen pactes’. Reflexiona sobre una realitat que es dóna hui i sempre. I és que ‘entre els humans gaudim de múltiples pactes (comerç, economia, política, contractes, convivència, relacions personals), de manera que si no existiren, no podríem subsistir’.

El bisbe valencià, lluny de postures catastrofistes, defensa així la utilitat i la importància dels acords: ‘Sens dubte, el pacte en si mateix és un avanç en la nostra convivència, és un autèntic motor de progrés’. I és que, com reconeix el bisbe Agustí Cortés, ‘la política té l’encàrrec de gestionar els conflictes en l’àmbit de l’exercici del poder social’. Per això afirma que ‘en principi, els pactes en la vida política són bons i desitjables, si la finalitat és realment bona’. El bisbe Agustí reconeix que ‘en principi, donem per descomptat que [els polítics] són sincers quan afirmen que no busquen sinó el bé comú’. D’ací que el text de la carta setmanal, on el bisbe de Sant Feliu aposta per l’entesa i pels acords, continua: ‘Si els pactes són veritablement un bé per a la societat, benvinguts siguen’. Per això el bisbe creu que ‘sempre serà millor la tranquil·litat d’un pacte, que la crisi de l’enfrontament continu’.

La reflexió assenyada del bisbe de Sant Feliu, molt allunyada de postures catastrofistes i apocalíptiques, és una invitació a l’acord, una aposta pel pacte i pel diàleg, elements que fan possible (per damunt del bloqueig) una entesa entre els adversaris polítics.

Per la seua part, el cardenal Cañizares, també en la seua primera carta setmanal d’aquest 2020, demana ‘resar per Espanya, en aquesta hora crucial’, ja que (segons ell) vivim una ‘situació crítica, de veritable emergència’. Per això el cardenal Cañizares demanava que, el diumenge 5 de gener, a totes les esglésies i convents es resara, pel que ell qualifica de ‘futur incert que vivim a Espanya’.

Dos bisbes valencians, el de Sant Feliu de Llobregat i el de València, que ens presenten (davant els pactes i els acords) dues postures. És evident que el bisbe Agustí ha d’haver recordat, quan escrivia la seua carta, l’actitud de diàleg del president espanyol Adolfo Suárez, quan tot i les diferències apostà per entendre’s amb els adversaris polítics, fins al punt de legalitzar el PCE, i de rebre Tarradellas (que venia de l’exili) com a president legítim de la Generalitat de Catalunya.