El president de la Generalitat, Ximo Puig, va presentar dijous passat la campanya Construint Memòria per homenatjar les víctimes valencianes dels camps de concentració i extermini nazis. A la manera del projecte Stolpersteine de l’artista alemany Gunter Demnig, la campanya consisteix a col·locar, a cada municipi, unes petites lloses amb els noms dels veïns víctimes d’aquells camps de l’horror.

La iniciativa de la Generalitat té previst de posar quinze d’aquestes llambordes a la Vall d’Albaida, en memòria de quinze valldalbaidins que patiren la violència nazi: a Aielo de Malferit (Miguel Belda), Aielo de Rugat (José Moll), Castelló de Rugat (Bautista Navaro), Fontanars dels Alforins (Virgilio Torró), Ontinyent (Rafael Donat, Vicente Gandia, José M. Martí, Vicente Sáiz, Francisco Santamaría, Rafael Torró i Gonzalo Ureña), la Pobla del Duc (Juan Bataller, Salvador Fayos i Eusebio Pimentel) i el Ràfol de Salem (Bruno Cloquell).

Això, però, deixaria fora del reconeixement i homenatge públic tres víctimes més que apareixen documentades al llibre La derrota perpètua. La Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés als camps nazis a partir de les investigacions de Guillem Llin. Es tracta de Vicente Casanova Payà, d’Agullent, i de Salvador Bataller Anduix, de Castelló de Rugat. La tercera és Madrich Berliner Lufting, una xiqueta nascuda el 1938 a Ontinyent i morta el 1942 a Auschwitz-Birkenau, filla d’una de les infermeres poloneses que treballaren a l’Hospital Militar Internacional durant la guerra de 1936-39, documentada per Joan J. Torró en les investigacions sobre aquelles infermeres recollides en el documentari ‘Les mamàs belgues’.