Aquesta vegada entrevistem Fèlix Pons Cháfer, gran atleta i millor persona, nascut a Albaida i resident a la Safor, amb tota una vida dedicada a l’esport com a corredor i com a entrenador.

P- Com et vas iniciar en l’atletisme?
R- Quan jo era xicotet, dos germanes majors (Pilar i Mónica) corrien i destacaven.  Poc a poc, Mónica va despuntar i jo anava a vore-la a les curses. Finalment, vaig demanar a ma mare que m’apuntara a atletisme i així em vaig iniciar.

-Després de molts anys practicant-lo, què ha significat aquest esport per a tu?
-Moltes coses, però principalment un estil de vida, una tasca que regula el meu dia, el menjar, el descansar, etc. A més, crec que aquest esport ensenya uns valors fonamentals per a la vida com són l’esforç, el sacrifici, la dedicació i la constància.

-T’has inspirat en algun/s atleta en la teua carrera esportiva?
-Evidentment Mónica ha sigut la meua font d’inspiració. També ha sigut un gran referent l’etíop Haile Grebessalasie, corredor de fons que durant la meua joventut esportiva batia tots els rècords de fons.

-Quants quilòmetres corres durant la setmana?
-La quantitat de quilòmetres setmanals ha anat variant al llarg de la meua vida esportiva.  Però des de fa uns anys faig 110-130 km.

-Fins a quin punt és cert això de: ‘allò que és importa és participar’?
-Per una banda considere que és cert perquè presentar-se en la línia d’eixida normalment comporta que eixa persona ha fet un treball previ, ha portat un estil de vida saludable i va a gaudir de fer el que li agrada tant com al primer. Però, per altra banda, jo sempre he buscat millorar el meu rendiment, per tant, considere que és important participar però tractant de millorar el rendiment personal independentment que els altres siguen millors.

-Has fet estudis esportius específics?
-Sí. Tota la vida he volgut estudiar Educació Física, però arribat el moment vaig decidir d’estudiar Economia. Finalment, la vida ha pegat moltes voltes i he acabat fent un Màster de Alt Rendiment Esportiu al Comitè Olímpic Espanyol.

-Quins han sigut els èxits més importants per a tu?
-A nivell de marques considere que el meu major èxit ha sigut anar millorant tots els anys alguna de les meues marques en les diferents distàncies que faig. Quant a curses, amb quede amb la primera volta que vaig quedar campió autonòmic de cross i l’última marató que vaig fer a la Corunya enguany, deixant la meua marca en 2:21.

Fèlix Pons Chàfer-I els teus reptes futurs?
-Baixar de 2:20 en marató.

-Quina part de genètica, quina d’entrenament i quina d’oportunitats té l’èxit esportiu?
-Depén de la modalitat esportiva que practiques. Generalment en els esports on la velocitat és un component decisiu, la genètica té més importància que l’entrenament.  En l’atletisme de fons, afortunadament, l’entrenament té un pes més gran que la genètica. El meu cas és un clar exemple ja que de xicotet no vaig ser campió en cap categoria i a base de constància i de molt d’entrenament he aconseguit guanyar alguns campionats autonòmics i acudir a nombrosos campionats d’Espanya.

-Quines deuen ser, doncs, les qualitats d’un bon atleta?
-Una mentalitat guanyadora, inconformista i, com ja he nomenat anteriorment, tindre una gran constància i moltes ganes d’esforçar-se.

-Quina opinió tens del reconeixement que té socialment l’atletisme davant el que tenen els anomenats esports de masses?  
-Per desgràcia els atletes no tenen quasi reconeixement social front als futbolistes o jugadors de bàsquet. Crec que el problema és cultural i no du espill de millorar la situació, ja que els mitjans de comunicació no fan una tasca correcta quant a la difusió del atletisme.

-Per què creus que córrer està de moda?
-Crec que és una moda que ha arribat per a quedar-se.  Córrer és una activitat natural de la nostra espècie i ens dóna una satisfacció tan gran que encara que una persona deixe de córrer durant un temps, inclús uns anys, sempre tindrà en ment córrer.

-Recordes quina ha sigut la teua cursa més divertida?
-Més que divertida, la cursa en què més he gaudit ha sigut la Behobia-Sant Sebastià de l’any passat, una cursa espectacular amb 40.000 participants i públic per tot el recorregut.

-I la més dura?
-El meu debut a la marató, on vaig passar la primera mitja en 1:09:45 i vaig tindre problemes amb la beguda i i l’acumulació de gasos durant 20 km, acabant la segon part en 1:17 amb uns últims quilòmetres molt crítics.

-Quin és el lloc més rar on has corregut?
-A Kènia. Hi vaig fer una estada de sis setmanes per tal de conéixer com entrenen i viuen els millors fondistes del món. La experiència va ser inoblidablei molt recomanable.

 

Revista Pebrella IES Manuel Sanchis Guarner de Castelló de Rugat