Estat aconfessional o laic?

«Com digué el diputat Rabell, ‘és l’escola que ha de ser laica, no els alumnes'»

Josep Miquel Bausset
21.05.2016 - 23:28
Actualització: 22.05.2016 - 01:28
VilaWeb

El dissabte 30 d’abril vaig assistir a Barcelona a una Jornada organitzada per la Fundació Claret, el Grup Sant Jordi en defensa dels Drets Humans i Justícia i Pau. Aquesta jornada o simposi, que tenia per títol ‘Catalunya, aconfessional o laica?’, s’organitzava en vista a una futura Constitució per a una República Catalana.

Després d’unes paraules de benvinguda del P. Màxim Muñoz, l’acte començà amb una ponència d’Eduard Ibàñez, doctor en Dret Penal i director de Justícia i Pau, sobre la llibertat religiosa com a dret humà universal. La segona de les ponències va anar a càrrec de mossèn Antoni Matabosch, de la Fundació Joan Maragall, que explicà els models d’estats en relació al fet religiós. Però la part més interessant de la jornada va consistir en una taula rodona sobre la llibertat religiosa, amb la participació de Fernando Sánchez del PP, Ferran Pedret del PSC, Marta Rovira d’ERC, Jordi Cuminal de CDC i Lluís Rabell de CSQP. Cal dir que Ciudadanos va declinar la invitació que se li va fer i la CUP no hi va respondre.

Tots els participants en el debat o taula rodona van coincidir, amb matisos, en el respecte a la llibertat religiosa i de consciència. Així Fernando Sánchez, del PP, va defendre una ‘neutralitat cooperativa’ en ‘l’aconfessionalitat de l’Estat’. Ferran Pedret, del PSC, defensà que el fet religiós ‘es puga viure plenament, sense circumscriure’l a l’àmbit privat’. Lluís Rabel, de CSQP, va optar per la ‘laïcitat’. Jordi Cuminal, de CDC, demanà per a la futura República Catalana no caure ‘ni en el nacionalcatolicisme ni en l’anticlericalisme’. Finalment, Marta Rovira d’ERC defensà ‘una laïcitat oberta’, que ‘en cap cas s’ha d’entendre com a laïcisme’.

Però qui va sorprendre més l’auditori va ser el diputat i president del grup parlamentari Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell. El sr. Rabell va al·ludir al cas de França, on en determinades circumstàncies, i per això ho va criticar, la laïcitat s’ha convertit en una religió d’Estat, ‘la qual cosa en perverteix profundament el sentit’, com va dir aquest diputat. Per al sr. Lluís Rabell, la laïcitat, que ‘és l’afirmació original de la necessitat de separar l’esfera religiosa de l’esfera pública’, s’ha vist pervertida per ‘determinades disposicions que han impedit l’expressió de la fe religiosa i les conviccions personals en determinats àmbits’. D’ací que el diputat Rabell posara com a exemple d’aquesta perversió la prohibició a les xiquetes musulmanes de portar vel a l’escola. Això és una contradicció, com digué el diputat Rabell, perquè ‘és l’escola que ha de ser laica, no els alumnes’. El diputat Rabell afegí també que ‘la laïcitat ha estat l’afirmació de superioritat moral de determinats sectors de la societat’. I això ho qualificà com una manifestació ‘de racisme’.

El diputat Lluís Rabell expressà el seu agraïment als escolapis, ‘jo que sóc profundament ateu i de tradició marxista’, i reconegué que al llarg de la seua vida, ‘sempre hi havia companys cristians en les lluites clandestines’. També va recordar davant de tothom que ‘un capellà em va ensenyar a pensar’.

El diputat Rabell manifestà que a part de les arrels cristianes, Catalunya també tenia altres arrels, ‘ho dic en condició de descendent de jueus conversos’. Rabell explicà que ‘la meua dona és una jueva que ha viscut en un entorn àrab’ i que ‘la seua llengua materna és el judeoàrab’. Ens explicà també que els seus fills ‘són ateus i coneixen perfectament què és la religió cristiana, la tradició jueva i saben què és festejar el Ramadà’. Per això demanà que no confonguem ‘l’analfabetisme religiós, és a dir, el desconeixement de la seua història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi’, ja que ‘són dues coses diferents’. Una bona reflexió la del sr. Rabell en aquest debat sobre l’Estat aconfessional o laic.

Els participants en aquesta taula rodona es van anticipar uns dies al que va dir el papa Francesc en una entrevista al diari francès La Croix, aquesta setmana passada, quan declarà que ‘un Estat ha de ser laic’. D’aquesta manera el papa apostava per ‘una sana laïcitat’, que acompanyada d’una sòlida llei, ‘puga garantir la llibertat religiosa’, ja que, com reconegué el papa Francesc, ‘els Estats confessionals acaben malament’.

 

– Les ponències i la taula rodona les podeu veure en vídeo en aquest enllaç.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes