‘Estimar i protegir totes les persones i els pobles’ és la síntesi de l’ideal de justícia del primer governant que vàrem tenir els valencians, Jaume I, quan allò de les guerres amb els moros. I encara deia alguna cosa més el seu testament signat el 20 de juliol de 1276: ‘… fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts.’ Encara hui, 742 anys després, maldem perquè els nostres governants de Madrid ens governen amb justícia, ens estimen i ens vulguen protegir dels nostres poderosos, grans i, sovint, violents enemics que no ens deixen créixer en llibertat com un poble lliure. I dic conscientment ‘governants de Madrid’ i no ‘de València’, perquè qui té els nostres diners i ens els administra segons el seu criteri és l’estat i no el govern subsidiari que resideix al Palau de la Generalitat. Malauradament, portem molts anys reclamant a Madrid que ens vulguen fer justícia permetent-nos fer ús d’una part més àmplia dels diners que paguem religiosament amb els impostos, i molts anys també reclamant que ens permeten canviar el nostre vell, injust i antiquat estatut d’acord amb el desig dels parlamentaris de les nostres corts. Ja seria hora que un nou estatut ens permetera ser reconeguts com a ‘nacionalitat històrica’, o disposar del dret de recaptar nosaltres mateixos els impostos junt al govern de Madrid, o recuperar el nostre dret civil foral valencià, o que la nostra llengua siga reconeguda ja judicialment com a ‘pròpia’ i no només com a ‘oficial’ i que també tinga el caràcter de requisit per als funcionaris com el té el castellà i tantes altres demandes que en justícia haurien d’equiparar el nostre estatut a molts altres de l’estat.

Enguany, els nostres magnànims governants de Madrid han tingut a bé d’ordenar a la seua policia que la Diada del 9 d’Octubre no fóra tan violenta com la de fa un any, quan els enemics més radicals del valencianisme capdavanter van apallissar covardament els manifestants que reclamaven una major dignitat i respecte per al nostre valencià, encara maltractat per propis i estranys, homes de la judicatura, de la política i d’algunes institucions santes, no tan santes, demoníaques i laiques. El delegat del poder central espanyol, dels governants de Madrid, ha mostrat enguany que també sap, quan vol, ‘Estimar i protegir totes les persones i els pobles’. Esperem que dure la seua benevolença.