10.05.2021 - 17:05
|
Actualització: 10.05.2021 - 19:05
L’Associació de familiars de víctimes del franquisme de la fossa 113 del cementeri de Paterna (Horta) és a punt de tancar una important pàgina en la seua lluita. Les tasques a la fossa comuna més gran exhumada fins ara de manera completa al País Valencià i les tasques són a punt d’acabar. S’hi han localitzat quaranta-nou cossos, amuntegats, amb impactes de bala i altres senyals d’haver patit una mort violenta. Els familiars esperen que se n’identifiquen les restes per poder donar als seus avantpassats un enterrament digne i traure’ls d’aquest ‘mapa de l’horror’, tal com el defineix el president de l’associació, Santi Vallès, en declaracions a l’ACN.
La setmana passada, familiars de dues d’aquestes víctimes de la capital de la Vall d’Albaida visitaren els treballs d’exhumació que s’estan fent al cementeri, acompanyats per membres de la Comissió de la Memòria Històrica Municipal d’Ontinyent que ha col·laborat amb les entitats implicades en aquesta tasca. Aquests familiars s’han sotmés a proves d’ADN per comparar-les amb les que es faran a les restes amb la intenció d’identificar els cossos i poder lliurar-los a les famílies.
Paral·lelament, la via judicial es manté oberta. Han interposat un recurs contra l’arxivament de les diligències. La jutgessa les havia obertes després de les primeres localitzacions però, sis dies més tard, va arxivar-les al·legant que la causa havia prescrit perquè els cossos eren morts des de feia més de vint anys.
Tres mesos després d’haver començat les faenes, ara l’equip arqueològic ArqueoAntro és a punt d’acabar la tasca a la fossa 113. Dilluns en van traure l’últim cos. Ara han de fer una comprovació final del terra de la fossa per a descartar que no hi haja cap més capa i confirmar que les restes pertanyen a quaranta-nou individus. En buscaven seixanta-dos, que es correspondrien amb els afusellaments del 18 de gener de 1940 i del 19 de setembre de 1941, fets a prop del cementiri. Les tasques han estat guiades per les investigacions de Vallès, el registre del cementeri de Paterna, els llibres que documenten els afusellaments i els testimonis orals dels descendents directes encara vius.
‘És un dia especial, però això acaba de començar’ valora el president de l’associació, que va començar la recerca personal del seu besoncle a l’Arxiu de Salamanca i arxius militars. De les seues investigacions, va poder esbrinar que en aquelles dues dates havien estat afusellades persones d’altres municipis com Rafelbunyol, la Pobla Llarga, Manises o Carlet, i també de la Vall d’Albaida.
A l’associació, s’hi han unit desenes de familiars, fins i tot familiars de víctimes que procedien de Burgos, Granada i Madrid. Les víctimes d’aquestes dues ‘saques’ són majoritàriament batles, regidors, sindicalistes, jornalers i treballadors republicans.
Santi Vallès explica que la repressió va ser més intensa que a Catalunya perquè, en dividir-se el front republicà, els qui van quedar en aquest costat només tenien la possibilitat d’eixir des del port d’Alacant. Segons les estimacions de l’historiador Vicent Gabarda al llibre Els afusellaments al País Valencià, unes 2.237 persones van ser executades a trets entre el 1939 i el 1950 en un mur a prop del cementiri. La xifra de fosses comunes delimitades a Paterna és de cinquanta, però podria superar el centenar, segons que ha explicat Vallès, citant altres estudis.
‘Els crims de lesa humanitat no prescriuen’
‘Nosaltres pensem que són crims de lesa humanitat, que no prescriuen’, assenyala el portaveu dels familiars, que puntualitza que no són víctimes de la guerra del 1936-39 sinó del franquisme ‘perquè la guerra ja havia acabat’. Explica que, cada dia, familiars de víctimes que podrien ser en altres fosses demanen assessorament i començar procediments com el seu. En aquest sentit, remarca que és important que les administracions sàpiguen que hi ha ‘una pressió al darrere de famílies que busquen una sepultura digna, perquè això és un mapa de l’horror, no una sepultura’.
Les exhumacions han tingut una subvenció de la Diputació de València, que ha aportat fons per a l’excavació i les faenes de l’equip arqueològic. La corporació ha anunciat recentment que dobla la dotació pressupostària, més de 500.000 euros, per a aquesta partida i es preveu que hi haja desenes de sol·licituds d’obertura de fosses.
Tot i que no és la primera fossa oberta amb finançament de la Diputació de València, sí que és la més gran i la que s’ha exhumat de manera completa, segons els arqueòlegs. L’abril també es va començar l’exhumació de la fossa 82, on es van localitzar dos cossos, dels vint que comptaven trobar-hi. A Ontinyent, per exemple, ja es van fer treballs d’exhumació el mes de maig passat.
El ple de les Corts Valencianes va aprovar el 5 de juliol de continuar amb el tràmit del projecte de llei de memòria democràtica i per a la convivència, que també preveu, entre més mesures, finançament públic per a l’exhumació i identificació de víctimes del franquisme.
‘Aquest cementeri s’ha d’aixecar de manera sistemàtica’
‘Aquest cementeri s’ha d’anar aixecant de manera sistemàtica, s’ha de crear un banc d’ADN i agafar les mostres de la gent gran, que es mor, amb iniciativa de les famílies però facilitada per les institucions, habilitant un sistema que no siga només de subvencions, perquè si no, els arqueòlegs han d’avançar els diners’, ha exigit Santi Vallès en aquesta entrevista.
El president de l’associació de familiars demana coordinació a les institucions, Generalitat Valenciana i Diputació de València, per a garantir tots els processos d’exhumació i que plantegen iniciatives parlamentàries per a anul·lar els judicis sumaríssims, tal com ha fet el Parlament de Catalunya, per a ‘reparar el nom, que no la dignitat, que mai no l’han perduda’.
Així mateix, demana que Paterna esdevinga un Centre d’Interpretació de la Memòria amb la documentació dels expedients sumaríssims, actualment a Madrid, i amb tots els objectes, com ara els projectils que apareixen en les exhumacions, i els enregistraments de ‘testimonis de l’horror’ perquè les fonts escrites ‘estan esbiaixades o adulterades’.
‘Això no es pot quedar en un cas aïllat, perquè el nostre és només la punta de l’ iceberg de tot el que hi ha ací’, remarca.
Notícies relacionades:
· Familiars d’afusellats pel franquisme a Paterna visiten els treballs d’exhumacions al cementeri
· La memòria de ma casa Article de Marta Rojals
· La Generalitat assumirà el cost de les exhumacions de víctimes del franquisme
· Troben a Paterna restes d’almenys 12 afusellats pel franquisme
· Una dona aconsegueix enterrar el seu pare republicà després de 78 anys, gràcies a una jutgessa argentina
· Exhumen la fossa 113 de Paterna on podria haver-hi ontinyentins afusellats pel franquisme
· Exhumades restes de 10 dels afusellats pel franquisme el 1939 a Ontinyent
