No diré que haja estat una obsessió (m’ho hauria de fer mirar si fos així), però des de feia cert temps sentia com una persecució, bullyng, dels ‘Gegants de gel’. Sabeu a què em referisc, veritat? El llibre que és al prestatge i et guaita, i amb l’esguard et reclama, t’interpel·la, t’exigeix una atenció que ara no pots satisfer, però que, per molt que posposes (procrastinar en diuen ara), hauràs d’afrontar.

Joan Benesiu, el pseudònim literari de l’escriptor de Beneixama Josep Martínez Sanchis, retrata en aquesta novel·la de manera potent el desassossec i la desorientació d’uns personatges, els quals, al voltant de la taula d’un bar de la inhòspita Ushuaia, a l’extrem sud del continent americà i en ple Nadal, conten per torns per què són allà, per què fugen, què busquen, què esperen trobar. Històries de persones angoixades, desorientades, que cerquen sentit a la vida en terra de frontera, lluny del seu hàbitat natural.

Històries que no deceben; ficcionades o no, poden ser la teua o la meua. Res no és insubstancial, i tothom al llarg del nostre trajecte vital podem viure situacions inesperades  i/o qüestionar-nos què ens mou i quina és la nostra identitat. Benesiu, darrere la careta del narrador s’introdueix com un personatge més i, de manera simultània, es capbussa en la dissort i l’infortuni d’un francès benestant; d’un anglés afligit per un succés familiar i que cerca el seu germà antic combatent a la guerra de les Malvines; del mexicà Nemesio Coro; del xilé Martín Medina; i de Dominica Malczewska, la propietària del Katowice, el local on es reuneixen.

Una novel·la ambiciosa, plena de referències històriques, filosòfiques, literàries i cinematogràfiques, les quals, juntament amb les imatges distribuïdes al llarg del llibre, enriqueixen el text i el doten d’una mirada diferenciada, encara que, en ocasions, molt poques, afarta per excés.  W.G. Sebald, Enrique Vila-Matas, Roberto Bolaño o Sławomir Mrŏzek, entre alguns dels escriptors, i Truffaut o la pel·lícula argentina Liverpool hi són molt presents en els diferents relats.

No podem afirmar que es tracte d’allò que anomenen una novel·la comercial; tanmateix l’aposta editorial de Periscopi després que s’autoeditara amb el títol ‘Els passejants de l’illa de Xàtiva’ està funcionant molt bé, els premis ho testimonien (premi Llibreter i premi Crexells). També els lectors amb el boca-orella, la crítica dels mitjans, els llibreters i els bibliotecaris li han fet agafar volada.

Ara bé, qui busque només entreteniment que trie una altra lectura. ‘Gegants de gel’ és exigent, encara que es llig de manera fluïda, però us garanteix que quan l’haureu acabada sereu més savis per poc que tingueu curiositat per aprendre i reflexionar. Altament recomanable.

Un tast:

‘Jo no podia parar de pensar en la meua condició entre aquells éssers fronterers, entre aquells habitants de la perifèria i cada vegada que ho feia m’assaltava la sensació que precisament aquella perifèria era en veritat el centre de l’experiència humana i que, amb el temps dedicat a l’estudi en biblioteques, qui habitava realment el contorn era jo, érem els milions d’éssers amb existències anodines que viatjàvem pel món desorientats i sense un rumb fix’.

 

Dades del llibre:

  • Col·lecció: Escafandre
  • ISBN: 978-84-941737-5-2
  • Darrera edició: Febrer 2015
  • Pàgines: 296
  • Format: 140 x 205 mm
  • Preu: 18,50
  • Ebook: No