Guantànamo del Llombo

Fa tres anys, després de les eleccions municipals, no sabíem que la crisi poguera ser tant profunda i que passaria factura a l’Ajuntament, les associacions veïnals, la Generalitat i a l’Estat. Fa tres anys, davant la victòria electoral absolutíssima del PSOE al poble, es demanava un període més tranquil en què tots els grups devien mirar pel bé d’Ontinyent. Malgrat el govern del monopartit, es tractava de sumar voluntats, perquè Ontinyent ho necessita. I semblava que Rodríguez era una persona amb talant, capacitada per sumar-les. Però mirant el panorama que ens deixa estos tres anys, s’ha evidenciat que la prepotència que dóna sovint la majoria absoluta, sense escoltar, sense parlar, aplicant el rugló, és una constant des de la casa consistorial.

Com a exemple d’esta manera sorda de governar està el ‘Guantánamo del Llombo’. El barri ha quedat entrampat després de les repetides decisions unilaterals del PSOE. Primerament, en la primavera de 2017 amb el canvi de sentit pel carrer de la Magdalena, derivant el trànsit per Monges Carmelites. En segon lloc, amb la creació d’un perillós problema de trànsit en la confluència de les Monges Carmelites amb Ferran Alzina i Jaume I. En tercer lloc, novament una decisió errònia amb el nou canvi de sentit d’alguns carrers ara sense accés. Estes decisions arbitràries i capritxoses han convertit el barri en un veritable atzucac i no han solventat els problemes sinó que els han canviats d’ubicació. Per si no hi haguera prou, tot acabarà d’embolicar-se amb la famosa rotonda que no tindrà accés a Torrefiel. Un despropòsit majúscul.

La pèrdua de temps, de diners i la fabricació de l’embolic al trànsit rodat d’eixe barri no solament demostra la ineptitud dels governants. Eixa creació contínua de problemes s’ha fet sense diàleg amb el veïnat i l’associació representativa del barri. Amb la sorpresa de la repetició per part de mitjans de comunicació i policia del mantra que ‘ho havia demanat l’associació de veïns’. Una afirmació que els interessats ja han demostrat que és una autèntica mentida.

Esta pràctica habitual de governació autoritària recorda la batlia d’Insa, potser un poc suavitzada en la propaganda, els somriures i el decorat però agreujada en la pràctica. L’enfrontament d’alguns regidors amb determinades associacions del poble i altres persones que no són de la seua corda, tractant d’estrangular-los socialment malgrat els seus mèrits, són un exemple de presumpta corrupció i nepotisme. El clientelisme s’ha instal·lat en el govern del monopartit sense cap vergonya, la mentida i la presa de decisions unilateral demostren la realitat paral·lela en què viu part dels regidors que gestionen amb ineficàcia l’Ajuntament en absència del líder que passa els dies lluny d’Ontinyent.

El ‘Guantánamo del Llombo’, eixe veritable atzucac que ha fabricat el govern del PSOE, és un exemple d’una gestió decebedora i d’una manca de diàleg i participació ciutadana en els assumptes del poble. El poble viu en una realitat paral·lela on l’oposició no té gens de lideratge i incompleix les funcions de control del govern municipal i una gran part dels mitjants de comunicació es rebolquen en euros municipals i practiquen el nepotisme.