Ha arribat l’hora de la victòria de la gent

Sílvia Urenya
22.06.2016 - 18:38
Actualització: 22.06.2016 - 20:38
VilaWeb

Estem en campanya. De nou! I en ple juny. A Ontinyent, a més de 30 graus en ple migdia, sembla que tot costa més. Sembla que ens costa, fins i tot, de respirar. Però com sempre diuen, ‘càrrega a gust no pesa’, així que ens vestim amb el nostre millor somriure, i a viure!

La setmana passada, A la Valenciana, la coalició formada per Compromís, Podemos i Esquerra Unida, vam organitzar un acte de precampanya amb els nostres candidats i candidates a l’Echegaray. Ni la calor, ni estar fartets d’estar de nou en campanya, no van impedir que omplíreu el teatre. Tota la platea, de gom a gom. I l’amfiteatre, més de la meitat. Gent dempeus perquè volia estar baix, a prop de Joan Baldoví, Ricardo Sixto, Àngela Ballester i Mónica Oltra. Com no. Igual que ells i elles volen estar ben a prop vostre, ben a prop nostre.

De menudeta, feia ballet. És una de les meues passions. I sempre em quedarà la punxeta de no haver ballat a l’Echegaray. Estic segura que les ballarines i ballarins m’entendran perfectament. A Ontinyent, ballar a l’Echegaray és, possiblement, una de les experiències més boniques que pots viure. Allà, al Teatre d’Ontinyent, amb un públic entregat, amb els focus il·luminant-te i la calor de la gent, mostrant tota la feina que has fet, el que has treballat. Entre el públic, família i amics, que comparteixen amb tu el que millor saps fer, la teua passió.

Dimarts de la setana passada no vaig ballar a l’Echegaray, no. Ja m’ha passat el temps de poder-ho fer. Però em vaig poder traure una punxeta. Perquè estar allà dalt i poder veure les vostres cares d’il·lusió i la força que transmetíeu, poder fer de corretja de transmissió de persones com Baldo i Mónica, per a mi va ser com estar ballant a l’escenari, gaudint, amb tota la meua passió.

Podria dir ‘no tinc paraules per a expressar què vaig sentir’ i quedaria molt bonic. Però és que sí que les tinc: orgull, força, il·lusió, eufòria, passió, esperança, por, expectatives… Tot, junt, mesclat, i tot, al mateix temps!

Orgull de vosaltres. Orgull, perquè Ontinyent va votar pel canvi en les passades eleccions autonòmiques i estatals. Orgull, perquè gràcies als vostres vots, tenim un gran canvi a la Generalitat, amb polítiques inclusives, que prioritza el benestar de les persones.

Força, il·lusió, eufòria i passió. Tota la del món. Perquè omplint l’Echegaray vau demostrar que en voleu més i millor d’aquesta nova manera de governar que pense primer en les persones. El canvi ha vingut per quedar-se. I és gràcies a vosaltres. A tothom. I amb això a la mà, com no treballar amb tota la meua passió?

Esperança. Perquè espere que el canvi que vam aconseguir entre tothom a la Generalitat, el puguem traslladar ara al govern central, a Madrid. Perquè tot el que volem fer, sense un finançament just, no ho podrem fer… i això passa per les decisions que es prenen a Madrid.

Por. Molta. Moltíssima. Perquè no pot ser que parle la gent i ens facen callar a Madrid grans pactes que beneficien uns pocs, uns privilegiats. Que una gran coalició PP- PSOE- Ciudadanos ens ature el canvi, ature la gent. Que no deixem les velles polítiques enrere. Eixes polítiques de Gurtel, Bárcenas, Cotino, la vergonya de l’accident del metro, Rita, Rato, preferents, copagaments, limitació dels serveis públics… la història, la coneixeu.

Expectatives. Més expectatives que por. Expectatives que el PSOE torne a ser de veritat S i O. Que pense en les persones. Els socialistes de veritat no els perdonaran que aturen el canvi de les persones. Perquè això és el que van fer quan pretenien pactar amb Ciudadanos i no amb Compromís, amb Podemos, amb Esquerra Unida… nosaltres som els aliats, no la nova dreta i molt menys la dreta vella. El gran pacte ha de ser per l’esquerra. El gran pacte ha de ser amb les persones, no amb l’IBEX-35, no amb els corruptes, no amb qui vol una reforma laboral pensant en la patronal i no en els treballadors.

El gran pacte ha de ser pensant en les persones que alcen la persiana cada dia a les 6 del matí; amb els llauradors que venen els caixons de 10 kg de taronges a 1 euro; amb els autònoms que ens deixem la pell i no entenem d’horaris ni de caps de setmana; amb els jubilats que estiren la pensió per poder ajudar els fills que estan a l’atur i no arriben a final de mes… perquè a algunes persones els sobra molt de mes al final del sou. Amb totes aquestes persones ha de ser el gran pacte.

Tot açò és el que vaig sentir a l’Echegaray, i ho volia compartir amb vosaltres. Totes i tots som la força que portarà el canvi a Madrid perquè continuem avançant, perquè per fi siga la gent qui guanya, perquè ja ha arribat l’hora de la victòria de la gent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes