Pau Casals va començar amb “I am a Catalan” el seu discurs a les nacions Unides el 24 d’octubre de 1971, ara fa cinquanta anys, en l’estrena de l’himne de l’ONU que el violoncel·lista del Vendrell havia compost i que ell mateix va dirigir a la seu de l’Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York.

El músic del Vendrell, que, emocionat, va rebre la medalla de la Pau, va adreçar aquestes paraules i va interpretar el Cant dels Ocells, una melodia que, com digué, naixia de l’ànima de Catalunya i que ell va interpretar com un cant de pau.

Durant la República, Pau Casals es convertí en un símbol d’una Catalunya que anhelava fer un país més lliure. Fidel al govern republicà i fidel al seu compromís polític i social, Pau Casals va fer diversos concerts benèfics. I per això, per la seua trajectòria democràtica i catalanista, el franquisme el qualificà de maçó i jueu. A més, va ser acusat de celebrar concerts a favor de la República i d’haver donat diners al govern republicà i per això la propaganda franquista digué d’ell que havia mostrat el seu “antiespañolismo marcado”, la mateixa acusació que ha rebut el papa Francesc de part de la dreta espanyola per la carta que ha escrit el bisbe de Roma amb motiu del bicentenari de la independència de Mèxic.

El franquisme va censurar els escrits de Pau Casals i vigilà obsessivament les seues activitats, amb un control compulsiu de la seua vida privada. La dictadura també interferí en els governs dels països on Casals tenia una activitat pública.

En el discurs a les Nacions Unides, Pau Casals va esmentar l’abat Oliba, el monjo que afavorí la vida intel·lectual dels monestirs amb la creació de scriptoriums i de biblioteques, que va impulsar i difondre la Pau i Treva de Déu i donà nova vida a la muntanya de Montserrat, amb la fundació del nostre monestir. I és cada 30 d’octubre que els monjos de Montserrat recordem amb agraïment l’abat Oliba, en l’aniversari de la seua mort.

Besnét de Guifré el Pelós, Oliba va nàixer el 971. Quan el 988 son pare, Oliba Cabreta, va renunciar als comtats per entrar com a monjo al monestir de Montecassino, a Oliba li pertocà de ser comte de Berga i part del Ripollès. Fins que el 1002 renuncià als comtats i als seus béns personals i entrà com a monjo al monestir de Santa Maria de Ripoll, d’on va ser escollit abat, i poc després de Cuixà, el 1008. Com a pare de la comunitat, Oliba va fomentar la vida religiosa, cultural i artística, ampliant l’escriptori, on es van traduir importants manuscrits àrabs, grecs i llatins. Del scriptorium eixiren, a més de les famoses bíblies miniaturades de Ripoll i de sant Pere de Rodes, els Cronicons Rivipul·lenses, el Carmen Caupidoctoris la Brevis historia monsterii Rivipul·lensis i les diverses redaccions dels Gesta comitum Baccinonensium et regum Aragonum, peces fonamentals de la historiografia.

Oliba va ser el capdavanter en impulsar i establir, l’any 1027 a Tolosa, la Pau i Treva de Déu, destinada a suprimir la violència en determinats períodes de l’any, fixats de forma precisa.

En el seu discurs a les Nacions Unides de fa cinquanta anys, Pau Casals, violoncel·lista i director de cor de fama mundial, compromès socialment i políticament amb la democràcia, va fer referència a l’abat Oliba. Amb paraules sentides i plenes d’emoció, Casals digué: “Jo sóc català. Hui Catalunya ha quedat reduïda a unes províncies d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Vos diré per què. Catalunya va tindre el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de Nacions Unides. Totes les autoritats de Catalunya es van reunir al segle XI a Tolosa, una ciutat que hui pertany a França, però que abans era de Catalunya, per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau al món, perquè Catalunya ja estava en contra de la guerra, contra allò que les guerres tenen d’inhumà!”.

L’Abat Oliba, que el 1025 va fundar el monestir de Montserrat, va morir a Sant Miquel de Cuixà el 30 d’octubre de 1046. Per això enguany celebrem el 1.050 aniversari del seu naixement i els 975 anys de la seua mort. Precisament la carta circular necrològica que els monjos de Ripoll i de Cuixà enviaren als monestirs, amb motiu del traspàs de l’abat Oliba, remarcava la “caritat exímia” d’Oliba, fundador de Montserrat.

En l’inici de l’abadiat del P. Manel Gasch, nou abat de Montserrat, recorda amb agraïment l’abat Oliba, ja que va ser un personatge renovador de la vida eclesial des dels monestirs de Ripoll i de Cuixà i un home de diàleg, defensor dels més febles, promotor de la pau i pare de la Pàtria en la Catalunya naixent.

Tant de bo que el record de Pau Casals en el cinquantenari del seu discurs a les Nacions Unides, elogiant la Pau i Treva de l’abat Oliba, faça que el nostre món, tan ple de violència, retrobe la pau i la concòrdia entre hòmens, cultures i religions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.