Poques vegades en tota la meua vida havia gaudit tant com aquesta setmana, en rebatre l’argument d’un informe. En aquest cas es tracta de l’informe emés per un arquitecte municipal, un document que suposadament hauria d’haver redactat després de consultar els instruments que recomanava el Síndic de Greuges, que deia al batle de l’Ajuntament d’Atzeneta d’Albaida que fera ‘les investigacions necessàries per a determinar l’existència o no d’una servitud per l’abocament d’aigües pluvials a la finca de l’interessat.’ Doncs bé, després de cinc mesos, l’Ajuntament d’Atzeneta no ha tingut temps per a fer-ho —és la cosa més habitual en eixa casa— i s’ha passat per baix cama les recomanacions del Síndic, en una actitud molt típica d’un  batle que ‘fa el que li dóna la gana’ (l’expressió és seua, que conste).

Al famós text d’Unamuno podríem haver afegit: ‘Si tropezáis con un cínico o un prevaricador…’, però aquesta vegada no ha fet falta ni invocar cap musa, ni acudir als clàssics o la Bíblia; he numerat les trenta línies de l’informe, he carregat el rifle de perdigons com solia fer de xiquet en la fira d’atraccions del meu poble, i he premut el gallet. L’objectiu era més fàcil i clar que altres vegades. No es pot desaprofitar l’ocasió quan un pardal de tanta envergadura i rellevància se’t posa a tir.

Si algú creia que a un arquitecte, ser col·legiat en el Col·legi Oficial d´Arquitectes de la Comunitat Valenciana li hauria de tindre respecte i consideració quan redacta un informe, lamente dir en detriment d’aquest col·legi que l’actuació d’aquest arquitecte municipal suposa un descrèdit per a l’organisme oficial. I ho és perquè l’arquitecte, cínicament, omet citar la consulta d’una còpia simple en el Registre de la Propietat i alhora dóna a entendre que l’Ajuntament d’Atzeneta tampoc coneix els béns escripturats al seu nom. Com que jo sabia que aquest organisme no ho faria perquè no li interessa i a més no pot demostrar l’existència d’eixa servitud, ho vaig fer jo.  I diu ‘Cargas vigentes: No hay cargas registradas’. Eixe document em va costar 500 pessetes en 1994 i ara val 3,01 euros més IVA. L’arquitecte prevarica clarament. I els ciutadans paguen a un prevaricador. I ajuntament i ciutadans es queden tan tranquils. Es pregunten vostés què hauria passat si qui haguera abocat les aigües pluvials al desllunat del Centre de Salut haguera sigut jo? Ja ho poden imaginar. De tota manera, l’experiència em diu que això d’abocar aigües pluvials i fins i tot fecals als veïns és la cosa més normal ací.

L’arquitecte no sap la data en què es va construir el primer centre de salut, i jo que la volia comunicar a l’ajuntament, al poble i a l’arquitecte, resulta que l’ajuntament no em publica l’article en el programa de festes d’enguany. Curiosament, apareix al sumari, però no a l’interior. Quines coses més curioses passen en aquest ajuntament! Així que ara, a més de despotisme, inoperància, absolutisme, incompetència, provocació, cinisme, prevaricació, etc., també tenim la censura de la Santa Inquisició que torna amb forces renovades a aquest poble, amb un Torquemada local. Tal com van les coses, prompte el podríem veure nomenat Inquisidor General de la Vall d’Albaida, perquè de mèrits no li’n falten al currículum.

El cinisme de l’informe és tan gran que nega l’existència del ‘desguàs gran’ cap  a la meua finca i només en menciona un de nou que és el xicotet dirigit a la xarxa general. I com que jo vaig guipar l’arquitecte des del primer dia –motiu pel qual m’he negat a parlar amb ell mai més– he estat fent fotos per tal que aquesta banda de perillosos que ocupa l’ajuntament no puga dir-me que estic boig. En tinc una gran col·lecció que he fet en catorze dies diferents des de finals de 2018, i n’he enviat al regidor d’Obres actual una xicoteta mostra. Resultat: si el regidor anterior ja em mirava i em mira  malament, ara l’actual s’ha quedat mut i no li ixen les paraules de la gola. No és per a menys: a mi em passa això i dimitisc per vergonya eixe mateix dia, però com que aquesta banda de malvats i prevaricadors impresentables està interessada simplement pel butacó, i no per esbrinar la veritat, desconeix la vergonya i s’ho tira tot a l’esquena.

En resum: segons l’informe de l’arquitecte jo no suporte cap abocament de cap mena a la meua propietat. Déu meu, deu ser que està passant-me alguna cosa com al Quixot en l’episodi dels molins de vent, i que veig un tub que no existeix? Tot podria ser. Ja em veig organitzant una visita amb turistes de Castella-La Manxa: ‘Pasen y vean un tubo invisible’. I algun turista abans de pagar l’entrada em podria preguntar: ‘Oiga, y si es un tubo, ¿cómo que es invisible?’. I jo li contestaré: ‘Pues pregúnteselo usted mismo un lunes o miércoles a partir de las 13.30 al arquitecto municipal del pueblo, que yo no lo tengo muy claro; a lo mejor él tiene alguna explicación por estar colegiado en el Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana.’

El cinisme de l’arquitecte arriba l’extrem de demanar-me proves de l’existència del tub i de l’aigua que es filtra. Encara com que tinc tota una col·lecció de fotos, i encara em queden tres ampolles, a més de les de la primera remesa que els vaig enviar amb registre d’entrada per a degustació del govern municipal i de l’arquitecte. Aquest ajuntament m’ha pres per un analfabet ignorant que no ha anat a escola! El súmmum del cinisme es resumeix en la frase: ‘resulta impossible fer cap valoració d’indemnització sobre un fet inexistent’ (sic). Al remat, la gent del poble, com que no avança res amb ell, abaixa el cap i se’n tornen a casa amb la cua entre cames. Parlar amb ell és com pegar cabotades contra la paret.

Aquest estiu he arribat a la conclusió que és impossible que existisca un govern municipal com aquest a tot Espanya: el temps que fan perdre als veïns que defensen els seus drets i interessos no té preu en diners. En eixe ajuntament, uns estan sords i uns altres no contesten cap whatsapp, com si la qüestió que ens té entretinguts ja fa nou mesos estiguera sub iudice. No hi ha dret que estiga solt pels ajuntaments qui siga un arquitecte com el que descric. I el denunciaré al Col·legi d’Arquitectes, que no en tinga dubte. I si fera falta arribaré al Tribunal de La Haya. Encara que, pensant-ho bé, i tractant-se d´un assumpte d’aigües, crec que el millor que podria fer és plantejar-ho al Tribunal de les Aigües de València que, a més, queda més prop.

I acabe com solen acabar els articles científics de les revistes especialitzades. Paraules rellevants en aquest article: cínic i prevaricador; a les quals afegisc la definició per si de cas algú les desconeix. De la primera: ‘Persona que menteix amb desvergonyiment i molt barra’. De la segona: ‘Persona que es desvia del seu deure, falta a l’obligació del càrrec que exerceix, actua injustament, sabent o per ignorància inexcusable, per tal d´afavorir algú.’