‘Els espanyols són iguals davant la llei’. Així comença l’article 14 de la Constitució espanyola, que alguns sacralitzen fins a l’extrem. El text d’aquest article continua així: ‘sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social’. Però això és fals, ja que l’article 56.3 de la mateixa constitució afirma que ‘la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat’. La sacrosanta constitució no permet que es jutge o s’investigue un senyor acusat d’estafar cent milions i d’evadir-ne cinquanta. La constitució i alguns partits, que s’han oposat a constituir una comissió que investigue les activitats corruptes del rei emèrit. PSOE, PP, Vox i Ciutadans han votat en contra de constituir-la.

Per tant, l’article 14 és mentida, ja que si tots els espanyols ‘són iguals davant la llei’, però alhora el rei ‘és inviolable’, és a dir, no està subjecte a l’article 14, hi ha una flagrant contradicció. És evident que tots els espanyols no ‘són iguals davant la llei’, ja que el rei està per damunt dels altres ciutadans de l’estat.

Són evidentment un escàndol polític i econòmic, de primera magnitud sens dubte, els embolics financers del rei emèrit, qui ha amagat cent milions. El rei Juan Carlos ha estafat Hisenda (no n’érem tots?) amb les comissions rebudes mentre era cap de l’estat.

Fa uns dies, els mitjans de comunicació ens informaven que la Fiscalia ha demanat 32 anys de presó a l’actriu Ana Duato i 27 a Imanol Arias per delictes fiscals. El rei emèrit és igual davant la llei que Ana Duato i Imanol Arias?

Recorde, també, que quan el president Jordi Pujol va informar que tenia diners a Andorra, els polítics i els diaris se li van tirar al damunt. Curiosament, ni PSOE, ni PP ni Ciutadans, ni la majoria dels diaris amb seu a Madrid, no han reaccionat de la mateixa manera de com ho van fer en el cas de Jordi Pujol. A més, per més inversemblant que siga, el govern de l’estat (del PSOE i Unidas Podemos) ha aplaudit ‘la contundència del rei [Felipe VI]’ de rebutjar l’herència de Juan Carlos: és vergonyós. Al País Valencià, només Compromís i Unides Podem han donat suport a la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas.

Aquest escàndol polític (mig amagat per la crisi del coronovirus) el vol resoldre el rei actual renunciant a l’herència del son pare i retirant-li l’assignació que fins ara rebia. El rei Felipe, per dignitat i per coherència, no hauria de renunciar a l’herència de son pare, sinó a la corona que son pare va rebre del dictador Franco.

Resulta escandalós que fa un any, el 5 de març de 2019, Felipe VI va saber que era beneficiari dels diners que son pare li deixava des de la Fundació Lucum. Felipe VI va traslladar aquesta informació al rei Juan Carlos i a les autoritats competents. I per què no en va informar els ciutadans? És evident que si ha anunciat ara (i no fa un any) que renuncia a l’herència de son pare, és per les notícies publicades als mitjans de comunicació.

Mentre que, en les actuals circumstàncies de pandèmia, els professionals de la sanitat (metges, infermers, farmacèutics, estudiants de medicina, auxiliars d’infermeria, de farmàcia i de l’administració) i de protecció civil trauen el millor d’ells mateixos, fins al punt que n’hi ha que s’han contagiat, els qui haurien de ser exemple d’integritat i d’honestedat, com el rei emèrit i l’actual, no fan sinó burlar-se dels ciutadans que pateixen les conseqüències econòmiques i de salut.

No és estrany (i Freud en trauria moltes conclusions), que el iot del rei Juan Carlos es diguera Fortuna, i que l’equip de vela en què participava el rei emèrit s’anomenara Bribón.

Davant això, ja seria hora de dir que la constitució menteix (en aquest i en altres punts), ja que tots els espanyols no són iguals davant la llei. Hi ha ciutadans que sí que estan sotmesos a la llei, i d’altres, l’elit monàrquica, que n’estan exempts.

Una vegada més, la Bíblia ens posa en guàrdia sobre l’avarícia i el desig de posseir: ‘El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l’abundància, no en té profit’ (Ecle 5:9). Per això el rei Juan Carlos hauria de recordar que ell mateix ‘va eixir nu de l’entranya de la mare i així se’n tornarà, com va vindre; del que ha guanyat, no li queda res que puga endur-se’ (Ecle 5:14).

Fa unes setmanes, i sense que li caiguera la cara de vergonya, el rei Felipe digué: ‘La tauromàquia dóna cohesió a Espanya’. La cosa que és evident, com podem observar, és que és la corrupció que dóna cohesió a la corona.