Estic malalta’. Aquestes eren les primeres paraules d’Isabel Clara Simó en la magnífica entrevista (vídeo) que li va fer la periodista Sílvia Cóppulo a TV3 diumenge passat.

Isabel Clara Simó, nascuda a Alcoi el 4 d’abril de 1943, és una dona exemplar: escriptora, lluitadora en la defensa de la nostra llengua, política, columnista al diari El Punt-Avui, doctora en filologia catalana, ferma defensora de la llibertat d’expressió i dels drets nacionals. Per la seua ingent i valuosa obra literària, Isabel Clara Simó ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2016) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2017). Durant el franquisme, Isabel Clara Simó va ser la directora de la revista Canigó i ha obtingut els premis Sant Jordi de Novel·la (1993) i Crítica Serra d’Or de narració (1993) entre més.

L’entrevista a Isabel Clara Simó em va impressionar. Malgrat la seua veu, trencada per la malaltia, les seues paraules ens mostraven una dona forta i valenta, amb idees i conviccions clares i fermes, amb il·lusió i valentia, amb coratge i empenta. Alcoiana combativa (que recordava amb emoció l’amistat amb el pintor Antoni Miró), compromesa amb la cultura i la política, en l’entrevista de diumenge podíem descobrir en Isabel Clara Simó una persona admirable i intel·ligent, una magnífica escriptora, una dona entranyable, que s’emocionava davant l’espasa mora que li va regalar Sílvia Cóppulo.

Les seues reflexions, plenes de sentit comú: ‘emotivitat i racionalitat han d’anar sempre juntes’, les referències que va fer de Joan Fuster, el seu pas per la Universitat de València, el seu arrelament a Alcoi i la seua fidelitat a la llengua, ens esperonen a seguir els seus passos. De fet, Isabel Clara Simó, amb la seua mirada lúcida i els seus ulls brillants, amb la seua gran humanitat, sempre disposada a recomençar, ens és un referent per la seua coherència de vida. És ella, dona entranyable, alegre i sensible, qui per mitjà de la literatura i del seu compromís cívic i polític ens esperona a ‘plantar cara’ a la injustícia i a defensar la llibertat, la democràcia i els Drets Humans. En aquests moments que Isabel Clara Simó està plantant cara a la malaltia, som molts els qui fem costat a aquesta dona admirable, que defensa les seues conviccions i que ens mostra que cal continuar lluitant.

En una societat líquida i sense referents, i a la pregunta de Sílvia Cóppulo sobre quines coses ha guanyat a la vida, Isabel Clara Simó, amb seny i fermesa, respon així en aquesta entrevista: ‘El fet que les meues conviccions no han canviat’. I també ‘haver aportat un granet de sorra.’

En un món amb tantes i tantes desigualtats, Isabel Clara Simó, dona d’idees clares, defensa que ‘la igualtat és l’emblema de la llibertat.’

En aquesta entrevista deliciosa, li vam poder veure la sensibilitat, el compromís i la fidelitat amb la nostra llengua quan, emocionada, va dir: ‘Amb el primer conte que vaig escriure en la meua llengua, em vaig posar a plorar.’

Aquesta escriptora d’Alcoi, optimista i mestra de coherència i de lluita constant, ens va encoratjar a atrevir-nos a pensar, a no adormir-nos, a no desanimar-nos: ‘Sapere aude’.

Isabel Clara Simó, dona admirable i humil alhora, i per això, més admirable encara, capdavantera en la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, mereix l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. Si el govern valencià honora amb aquest guardó aquesta escriptora enamorada d’Alcoi, estarà reconeixent la vàlua i l’exemple d’una dona senzilla i amable, joiosa i valenta.