Jo sóc de Bloc i País

Sóc militant del Bloc al col·lectiu d’Ontinyent, i al llarg dels meus pocs catorze anys de militància ja he conegut l’existència de tres corrents al meu partit.

En primer lloc, el BES, un corrent encara vigent, tot i que ningú no sap ben bé si encara compleix els requisits per a seguir ser corrent. Després va aparèixer Bloc de Progrés, que es va dissoldre ràpidament coincidint amb els canvis d’equilibris a l’Executiva Nacional del Bloc.

Ara ha nascut Bloc i País i no és com en altres ocasions, cap casualitat. Som un corrent que cristal·litza com a tal després d’haver recorregut junts els darrers 2 anys. A diferència d’altres grups (corrents o sectors) al si del Bloc, no som uns amics que hem crescut junts a les joventuts o als col·lectius del partit i que ens uneix més l’amistat o l’edat que la coherència ideològica, la visió del futur o l’estratègia. Tampoc no som un corrent que vol imposar un sistema de quotes de repartiment de poder com hem vist en el passat recent. El corrent Bloc i País és molt transversal en tenir gent de totes les edats i condicions, i  a més a més de moltes comarques del País Valencià.

Val a dir, per a qui no estiga molt al dia de política orgànica, que un corrent assumeix els estatuts i els valors del partit al qual pertany per defecte, i per això no cal que repetim cada volta que se’n parla que és feminista, progressista, inclusiu, que lluita per la justícia social i per atendre tota la xarxa social que suposa la gent més necessitada al nostre País.

El que sí que fem com a corrent és posar l’accent en allò que nosaltres trobem que cal fer, i no és altra cosa que no perdre de vista que l’actuació de totes les nostres polítiques, tant als àmbits municipal com de País, han d’estar executades des del prisma del valencianisme polític o nacionalisme valencià, i fent valer tota la nostra gent, tant els que estan en l’actualitat a les institucions com militants de base, que des de fa molts anys ha estat a les trinxeres de la lluita política en un País on ser nacionalista mai no ha sigut fàcil.

Som corrent amb vocació de deixar de ser-ho perquè això voldrà dir que no cal que existim com a grup organitzat al Bloc i per extensió a la coalició Compromís en la qual estem a gust i hi volem seguir en el futur sense ingerències exteriors que ens afecten en les relacions dels nostres socis actuals.

Seguirem lluitant per fer escoltar la nostra veu al Bloc i a la coalició Compromís, recordant allò que deia Estellés: ‘Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això son banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res sinó s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.’