Revista El Llombo. Núm. 87. Tardor 2015. Equip d’investigació

Tardor de l’any 2003. A Ontinyent es parla del futur Pla General d’Ordenació Urbana que està coent-se. L’Associació pretén organitzar una xerrada informativa a nivell intern. Però a l’hora de buscar qui ens puga informar se’ns fa difícil de trobar algú. En uns casos són professionals amb interessos concrets, en altres, no volen senyalar-se. Finalment, Elies Castelló, qui ha estat president fins la primavera passada, proposa un nom: el de Joan Barberà. No és un professional en la matèria però els seus coneixements estan fora de tot dubte. Es convoca la reunió pel dissabte 25 d’octubre de 2003, a la seu de l’Associació, aleshores en el número 27 de l’avinguda del Comte de Torrefiel.

De seguida ens vam adonar al Llombo que Barberà era un home íntegre, i a més a més, que tenia uns coneixements excel·lents. Barberà, per la seua banda, va percebre que al Llombo hi havia una gent en la qual es podia confiar, que anava sempre de cara, que si deien blanc era blanc, i que hi havia una motivació per fer coses que redundaren en benefici del poble.

La sintonia va ser immediata. I seguiria sent-ho fins que la malaltia va ser més poderosa que Joan Barberà i el derrotà un últim dia d’agost de l’any 2015. D’alguna manera, l’Associació de Veïns el Llombo es quedava un poc orfe, en perdre el guia, la llum, que en matèria artística, històrica, urbanística i de coneixements generals posseïa Joan i que en feia sovint tindre-ho clar quan sobre el paper semblava una cosa confusa.

La relació Joan-el Llombo al llarg dels darrers 12 anys ha estat fructífera i intensa: en els viatges culturals que ha fet l’entitat en la darrera dècada, en la producció de llibres i, sobretot, des que es va inaugurar l’actual seu al carrer Jaume I, 7, en la programació d’exposicions.

Així, per exemple, vam començar al nou local, en maig de 2009, amb l’exposició ‘Aquell Ontinyent emblemàtic’, amb fotografies de l’Ontinyent actual contrastats amb els dibuixos de Barberà.

Posteriorment, com aquell any en feia 400 de l’expulsió del moriscs, ordenada pel borbó Felip III, se’n va fer una altra al mes d’octubre sota les directrius de Joan, aleshores ja integrat al Llombo.

En octubre de 2010, va ser l’impulsor de traure a la llum en una exposició al pintor Manuel Vidal; en la primavera de 2011 va assessorar en una altra mostra, ‘Les nostres cases de camp’; en octubre de 2012, s’encarrega d’una magnífica exposició, com va ser ‘Ferrocarril Xàtiva–Alcoi, un segle de tren a Ontinyent’. En el calaix queda una altra exposició, que no s’ha pogut fer per fer-se ell malat, una sobre publicitat.

El 7 de novembre de 2009 va ser l’amfitrió de la família Miquel, de qui havia estat amic de la infantesa, amb motiu de la presentació del llibre Perfiles, de qui fora alcalde d’Ontinyent, Jaime Miquel. Precisament fou ell qui ens facilità entrar en contacte amb la família.

I els llibres de pintures: el 5 de desembre de 2008, en la seu del carrer d’Echegaray, va tindre lloc la presentació d’Aquell Ontinyent emblemàtic. En maig d’enguany, amb Joan ja malalt, va vindre al Llombo a la presentació del seu llibre La mirada inquieta. El seus dibuixos estan, també, en el llibre Apunts del Llombo, editat en la primavera de 2015.

 

Associació de Veïns El Llombo

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.