Joan Valiente: ‘Després de cinquanta anys i d’haver-ne passat de tots els colors, ara estem en un bon moment’

  • Entrevista al president del cineclub Utiye amb motiu del 50 aniversari de l'entitat

VilaWeb
Maria Francés
08.09.2018 - 18:40
Actualització: 08.09.2018 - 20:40

D’ací no res farà 50 anys d’aquell 20 d’octubre de 1968 quan el Teatre Echegaray va ser per primera vegada amfitrió del que serà el cine club per excel·lència d’Ontinyent. Des d’aquell moment, més de 2.500 títols i més de 5.000 hores s’han exhibit arreu de la ciutat. Al principi, sense un espai propi; amb el temps les projeccions han anat passant per sales de cinema: La Niñez, el Cine Lara, el Cine Palafox i, des de l’any 2008, el Centre Comercial El Teler.

Parlem amb el president de l’Utiye, Joan Valiente:

Com vau arribar al cineclub?
Aficionat al cinema des de jove, comence a acudir a les sessions de l’Utiye al centre parroquial La Niñez i contacte amb els organitzadors, i vaig col·laborant amb Joan Antoni Tolsà.

Des de quan vos en feu càrrec?
Als anys 80 amb el president d’aleshores Joan A. Tolsà, comence a col·laborar, i al 1992-94 ja vaig fer-me càrrec directament amb una junta directiva amb la qual preparàvem les activitats i programacions.

El cineclub naix en un moment on comença a reviscolar la societat, encara dins la grisor del franquisme. Què representava una proposta com la de l’Utiye per a aquell Ontinyent?

La primera directiva fundadora de l’any 1968, amb José Ángel Gironés, Jaime Bernabeu i Rafael Galiana, van iniciar una proposta cultural en un Ontinyent que despertava de la nit del franquisme, en un moment difícil, però amb molta il·lusió. Salvant censures i autoritzacions; una cosa que ara, al cap de cinquanta anys, sembla que hem de tornar a passar, amb dificultats per parlar i actuar amb llibertat.

Ha evolucionat el cineclub a mesura que canviava la societat?
En els primer moments només es feia una sessió i es preparava una tertúlia per parlar de la pel·lícula, amb molt de rerefons polític per les pel·lícules que aleshores teníem: Nouvelle Vague, Expressionismes, etc.

Ara el cinema és més variat i el públic més divers, amb sessions cada dia, la qual cosa fa difícil els col·loquis. Però continuem amb la proposta de cinema d’autor, de qualitat, produccions en català i d’arreu del món i en versió original. Som un complement al cinema comercial que es projecta a la majoria de les sales.

I ara? Què vol ser l’Utiye per a la societat actual?
Com comentava, volem ser un referent de cinema alternatiu i d’autor, pel·lícules guardonades als principal festivals i les produccions en la nostra llengua tenen un especial interès

Les projeccions de cinema eren un acte social que amb les tecnologies actuals han canviat per complet. Creieu que el públic encara té necessitat d’anar a les sales de cinema?
El fet d’anar al cine ha canviat molt. Abans hi havia menys productes d’oci i era un lloc de contacte i relació social. Ara les tecnologies digitals, les plataformes de TV, les descàrregues i les modificacions d’oci redueixen molt l’assistència a les sales. I nosaltres volem potenciar-la, amb els alumnes de la universitat i propostes de qualitat de projecció de visionat. No té res a veure una pel·lícula en una TV o un mòbil que en una pantalla gran. Fan falta campanyes d’animació a veure el cinema a les sales.

El cinema comercial deixa marge a pel·lícules que no són tan dedicades al món consumista?
Hi ha moltes pel·lícules i de tota mena, al cine club hi queden suficients títols per mantenir el nostre espai. Moltes vegades ens falten setmanes per poder fer totes les pel·lícules que ens agradaria passar, només podem fer-ne una cada setmana.

L’Utiye és una rara avis al nostre entorn?
L’Utiye és una rara avis i una alternativa a un cinema globalitzat. En l’Utiye es poden veure pel·lícules que no tenen cabuda en altres sales i som un referent per estrenar molts directors novells que no poden fer-ho en espais monopolitzats per les grans productores-distribuïdores que fan un producte-espectacle. Nosaltres anem al producte amb més contingut, que no vol dir que també hi haja cinema d’entreteniment: no tot són drames.

De salut, com va?
Després de cinquanta anys i d’haver-ne passat de tots els colors, ara estem en un bon moment, tenim una sala estable al Centre Comercial el Teler, un projector digital professional que ens permet oferir cinema amb la màxima qualitat d’exhibició, podem accedir a les pel·lícules d’estrena i actuals. I sobretot, tenim un públic fidel que és el més important, sense el qual no tindríem sentit. Ens agradaria arribar a més públic, que ens conegueren, estem oberts a tots, no cal tindre un carnet, ni som uns ‘raros’ que fan pel·lícules difícils. Ara tenim sessions cada dia de la setmana i a preus molt assequibles, els socis paguen 3 euros.

Penseu que hi ha cultura cinèfila la la Vall d’Albaida?
A la Vall d’Albaida hi ha molta afició al cinema. De fet tenim socis de moltes poblacions de la Vall i de comarques veïnes. Però crec que ens falta projecció, que ens coneguen, cal eixir de casa i deixar la tecnologia i veure cinema amb pantalla gran. A més a més, tampoc no hi ha sales de cinema a la comarca, per la qual cosa estaria bé que ens conegueren, especialment gent jove que volen practicar idiomes, amb la versió original moltes en anglès. Una bona proposta pels estudiants

La Mostra de Cinema d’Ontinyent s’ha convertit en una fita destacada del món del cinema no només a la nostra comarca. Enguany homenatgeu Fernando Trueba. Per quin motiu?
Enguany arribem a la 17a Mostra de Cinema que dediquem a alguna personalitat del cinema. En aquesta edició hem aconseguit que Mariscal ens fera el cartell del 50 aniversari i volíem que vingueren ell i Fernando Trueba, que feren junts Chico & Rita. Fernando Trueba, Premio Nacional de Cinematografia en 2015, amb diversos premis Goya, Oscar en 1994, ens trobem davant d’un director emprenedor i entusiasta que ha treballat en diverses arts i des de diferents facetes. És tot un honor per al Cine Club Utiye tindre’l present en aquesta Mostra.

La gala de presentació ha alçat una bona expectativa. En deveu estar satisfets.
La gala amb la presència de Trueba i Mariscal serà un èxit d’assistència, amb el concert de la Sedajaaz Big Bang amb un programa dedicat a Bebo Valdes i la banda sonora de Chico & Rita, presentat per l’actriu Maria Juan. Un acte molt complet per commemorar el 50è aniversari i en el que l’Ajuntament també hi ha participat per donar-li més rellevància. Abans de la gala, divendres 7 a les 20.00 al Centre Cultural de Caixa Ontinyent, Mariscal presentarà el cartell i farem una tertúlia amb ell i Trueba que estarà moderat pel director Sigfrid Monleón.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any