José Ángel Gironés: la cultura com a passió

Fa poc ha arribat a les meues mans el volum 5é de la col·lecció “Homenatges”, editat per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) i dirigit pel professor Emili Casanova. En la publicació del llibre -dedicat a José Ángel Gironés- han col·laborat la veterana associació cultural La Nostra Terra i l’Ajuntament d’Ontinyent. Els responsables de l’edició, el cap de les biblioteques municipals d’Ontinyent, Fernando Lliso, i l’activista cultural, Ximo Urenya, han portat endavant una difícil tasca per  a seleccionar una equilibrada antologia de la vastíssima producció de l’autor desenvolupada en el transcurs de més de quaranta anys.

Els textos de José Ángel Gironés són com la pluja fina que, a poc a poc, amera la terra i deixen bona saó en el terreny, cultural, és clar. L’impacte de l’autor es pot ben bé apreciar al llarg dels sis apartats en què s’estructura el llibre al qual s’ha d’afegir l’apèndix documental amb la relació de publicacions de l’autor homenatjat. Els editors ens ofereixen les múltiples facetes d’aquest homenot: un capítol dedicat a estudis històrics, geogràfics i econòmics de la nostra ciutat (alguns d’inèdits) elaborats des de la màxima serietat i rigor, uns adjectius que també retraten la personalitat del personatge.

Però la seua passió -com bé resa el títol del llibre- és la Cultura (així en majúscules). El segon dels apartats recull les crítiques, però justes, reflexions sobre el dèficit cultural en els anys grisos del franquisme -un temps marcat per la censura i de manca de llibertat d’expressió- i el tímid i il·lusionant despertar de la transició democràtica. En aquest sentit, un dels seus articles publicat al Crònica era ben revelador: “Cultura rima amb amargura”.

Ell va formar part d’una generació pionera gràcies a la qual devem, com bé assenyala Fernando Llisó, “els fonaments (culturals) encara hui vàlids i necessaris”. Des de ben jove va ser  partícip de la fundació dels grans projectes associatius culturals des dels anys cinquanta. Em referisc per ordre cronològic, al Centre Excursionista Fontinient, a Font d’Art, al cineclub Utiye, a La Nostra Terra…

En aquesta llarga, però incompleta relació d’activitats, no hem d’oblidar la seua faceta periodística. Va formar part de la prestigiosa i efímera revista Escala publicada a primeries dels seixanta i de l’equip de redacció de Ciudad i d’Onclar. Va continuar col·laborant en els distints mitjans de comunicació, sempre des del vessant cultural en: Ràdio Ontinyent, Crònica, El Periòdic, Loclar…  El compromís amb la nostra cultura ha sigut una constant, fins i tot va ser mestre de valencià en la campanya Carles Salvador. Els seus alumnes: els primers professors que van fer servir la nostra llengua en les aules dels col·legis d’Ontinyent.

No tenim cap mena de dubte que José Ángel ha sigut i continua sent un gran lector, fet que li ha procurat un ampli coneixement i erudició cultural. Els seus escrits així ho manifesten. Prova d’aquesta afirmació es constata en les nombroses ressenyes, pròlegs de llibres i cròniques d’esdeveniments culturals. A més, l’antologia  de textos dedicada a José Àngel Gironés inclou un apartat de creació literària pròpia amb poesies, contes i narracions breus. Molts dels quals, marcats pel pessimisme existencial tan propi dels anys seixanta, veuen per primera vegada la llum.

També es recull una selecció dels articles publicats en la premsa local i programes-revista sobre les festes tradicionals d’Ontinyent, com els Moros i Cristians, escrits des d’una perspectiva imparcial. L’antologia acaba amb un toc més personal i més intimista, amb el record de la trajectòria humana del pintor Teodoro Valls, l’escultor Joan Martí i el cronista Alfredo Bernabeu. Tres amics desapareguts que l’acompanyaren en el particular viatge cap a Ítaca i que compartiren moltes de les inquietuds de l’autor.

Estic segur que m’he deixat moltes coses per contar. Però preferisc que siga el lector qui descobrisca, a poc a poc, la fecunda i diversa producció de José Ángel Gironés. Un advertiment previ: cal llegir-la a glopets, són 330 pàgines de densa i madura lectura. Uns textos imprescindibles per a les joves generacions per a poder conéixer les valuoses aportacions de l’autor i descobrir quina va ser la realitat cultural d’aquells anys. En definitiva, el llibre és un just reconeixement, merescut i, jo diria, necessari a la persona de José Ángel Gironés Muñoz, un altre dels homenots de la Vall d’Albaida.