12.07.2018 - 22:14
|
Actualització: 13.07.2018 - 00:14
Els monjos sempre hem estat hòmens amants de les lletres i atents a la cultura. Els escriptoris on, a l’edat mitjana, es copiaven els llibres i l’interès per transmetre l’art i la ciència, han estat una constant dels monestirs. Els d’ahir i també els de hui. Quan els benedictins i els cistercencs fundaven cenobis nous, portaven la fe, el treball i la cultura a aquells llocs on construïen un nou monestir. És el que sempre s’ha identificat com la triple missió dels monjos: la creu, el forcat i el llibre. Per això Montserrat ha estat un espai on l’espiritualitat i la natura s’han unit harmoniosament amb la cultura. I on els monjos, al llarg dels segles, han cultivat l’amor a la investigació i a l’estudi. Així, hi ha hagut grans especialistes en Bíblia, litúrgia, teologia, música, filosofia, història, llengua i literatura o arqueologia.
Un d’aquests monjos, historiador i filòleg és el P. Josep Massot, qui per la seua erudició, hui dia 13, a Elx, rebrà la Medalla d’Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives que agrupa les 22 Universitats dels Països Catalans.
Savi i erudit, treballador incansable i compromès en la defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, Josep Massot va nàixer a Palma el 1941 i va entrar al monestir de Montserrat el 1963. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va fer la professió monàstica el 1964 i va ser ordenat prevere el 1971, any en què fou nomenat director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Durant molts anys va ser també director de la revista Studia monastica i actualment dirigeix les revistes Serra d’Or i Randa. Ha estat secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, al qual pertany des del 1999, secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de la Societat d’Onomàstica i de la Societat Verdaguer.
Aquest monjo filòleg, historiador i investigador de la nostra cultura, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles sobre el cançoner, la llengua, la guerra civil o l’Església Catalana i ha estat guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear (pel conjunt de la seua obra) i el Premi Manuel Sanchis Guarner. També ha rebut el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per la recuperació i edició de l’Obra del Cançoner Popular, així com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or del Consell Insular de Mallorca. A més, el 1995 va rebre el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, el 2016 per la Universitat de València, i el 2012 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
A Montserrat, des del 1987 al 1991, vaig tindre el goig de treballar amb el P. Massot, un home extremadament atent, amable i delicat en el tracte, en les Publicacions de l’Abadia. El P. Massot, un treballador infatigable, té les sis taules que hi ha al seu despatx plenes de llibres, carpetes, i fulls de galerades per corregir.
El seu sentit de l’humor i la seua fina ironia, així com la seua capacitat intel·lectual, fan que les converses amb el P. Massot siguen molt enriquidores. El 2001 el P. Massot va tindre un especial interès a editar el llibre D’un País que anem fent, miscel·lània en homenatge a mon pare i va ser ell mateix qui volgué presentar-lo a l’Alcúdia, el novembre d’aquell mateix any.
El P. Massot creu que cal ‘treballar de valent, més encara tenint en compte com està el panorama de la llengua a les Illes i al País Valencià’. És també al País Valencià on el P. Josep Massot ha col·laborat freqüentment amb conferències o jornades d’estudis. Una bona prova del seu afecte pel nostre País són els llibres de la col·lecció ‘Sanchis Guarner¡, de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Per això hui a Elx, el P. Josep Massot rebrà, ben merescudament, aquesta Medalla d’Honor 2018 de la Xarxa Universitària Lluís Vives, en reconeixement a la seua tasca a favor de la cultura.
